RECURSOS DIDÁCTICOS Y EXPERIENCIAS TIC EN EDUCACIÓN INFANTIL

En Educación Infantil se utilizan muchos recursos para trabajar las TIC, de manera que los/las niños/as aprendan a la vez que se divierten. A continuación se nombran algunos recursos que son muy adecuados para trabajar en estos niveles, aunque el abanico es muy amplio:

- Procesador de texto. Como programas de escritura actuales podemos encontrar el Word y el OpenOffice. El OpenOffice es un programa de libre distribución, y la ventaja que tiene es que al ser parecido al Word, permite guardar todos los documentos con el mismo formato que éste. Sin embargo, la ventaja que presenta el programa Word es que incorpora paquete complementario "aplicaciones Word", el cual nos permite dar una configuración diferente según el ciclo educativo. Otra ventaja del Word es que permite escuchar palabras o frases escritas a través del reproductor de voces y sonidos (http://www.xtec.es/~jfonoll/adaptacions_word/) .

- Programa de dibujo. Un buen programa de dibujo es el Paint, de pantalla muy sencilla y pocas herramientas de trabajo.

Otro programa interesante es el KidPix, que permite un trazo libre de dibujo, al igual que el Paint, pero además, permite introducir en los dibujos imágenes preparadas por el programa y darles movimiento. También con la ayuda del programa "Slide show", podemos crear narraciones con los dibujos hechos por los/las niños/as.

- Programa de presentación. Permite mostrar una proyección de imagenes con sonido. Aquí podemos elegir los programas más usuales, como son el PowerPoint o el OpenOffice Impress. Estos programas permiten, una vez tengamos las secuencias de las imágenes digitalizadas, que los alumnos puedan poner texto a cda imagen, por ejemplo. (http://www.softcatala.org/ ).

- Programa Clic y JClic. Estos dos programas son muy conocidos y muy útiles a nivel de material didáctico, para cualquier nivel. Se trata de un programa de enseñanza asistido por ordenador, que permite aprender, repasar, practicar, memorizar o ampliar diferentes actividades, de varios temas tratados en clase. Cabe señalar que el JClic es una versión más actual que el Clic. El programa JClic, más actual, nos ofrece un amplio abanico de posibilidades para trabajar en el aula, y es uno de los más utilizados a nivel educativo. (http://clic.xtec.net/ca/index.htm)

- Programas de tratamiento de imagen. El uso cotidiano hoy en día de la cámara digital nos lleva a utilizar diferentes programas con tal de tratar las imágenes, de manera que podamos cortar, modificar, guardar y utilizar con la finalidad educativa que creamos conveniente. Los programas más utilizados para este fin son el Paint Shop Pro, el Gimp (que debo añadir que lo desconocía y gracias a la práctica he podido conocerlo, aunque a mi parecer es un programa que tiene muchas funciones y menús y cabe entenderlo bien, por lo que con las dos únicas sesiones esto fue casi imposible, tuve que irme a youtube y ahí visité un par de tutoriales sobre los diferentes usos que se pueden dar) También hay que decir que para llegar a utilizar correctamente estos programas cabe tener una cierta destreza.

- Programas de registro de sonido. Para ciertas actividades que se pueden realizar en el aula, podemos contar con programas que nos permitan registrar sonidos propios, recurso que resulta muy motivador para los niños. Para esto tenemos dos programas, el Audacity y el CoolEdit, los cuales se pueden descargar desde http://www.xtec.cat. Personalmente, no conocía ninguno de estos programas, fue por una compañera del practicum del curso anterior que me dijo que ella realizaba actividades con sonidos con el Cooledit. La verdad, que no había caído en usar estos programas, pero ahora veo la gran utilidad y sobre todo el gran abanico de actividades que se pueden crear con estos programas.

- Entorno educativo edu365 (http://www.edu365.cat/). Esta web ha sido creada por el Departament d´Educació de la Generalitat de Catalunya. En esta web podemos encontrar recursos muy interesantes, tanto para niños como padres, como enciclopedias o diccionarios en línea. Mirando al ciclo de Educación Infantil, podemos encontrar una gran cantidad de actividades, como juntar letras y palabras, series, cenefas y numeración.

Por lo que hace a las actividades de "El món per un forat", diremos que estas son de un gran interés, ya que está pensadas para las edades de parvulario. Dichas actividades se dividen en tres grupos: sociedad, seres vivos y paisaje.

También se puede utilizar edu365 de manera temática: fiestas, celebraciones, etc.

-Otros recursos.

- http://www.educalia.org

- http://www.callusdigital.org/lacenet/guiaeducativa/index.php

- destacar el buscador Google del portal educativo de la XTEC (www.xtec.cat ), en el cual hemos de escribir palabras clave para buscar los contenidos que queremos encontrar y acceder a los contenidos del Departamento de Educación.

- http://www.xtec.cat/

- http://www.xtec.es/~ragusti/ordinad/ordinad.htm

- http://www.xtec.es/zercanigo/ticedinfantil.htm

- http://www.xtec.net/%7Ejperez12/prograintrodu.htm

- http://www.xtec.es/~mvega/

- http://www.tvcatalunya.com/_webclip/

- http://www.waece.org/

- http://www.abchicos.com.ar/abchicos/

- http://www.maestroteca.com/

- http://www.aulainfantil.com

- http://www.edebedigital.com/home/

- http://personal.telefonica.terra.es/web/raco/castella.htm

Recursos por áreas

- Descubrimiento de uno mismo. Para este área es muy interesante el proyecto "Sàlix i els sentits". Es un proyecto que se ofrece a las escuelas desde la página www.lacenet.org/sentits, y está dirigido para niños de P4 yP5. Se trata de que los niños conozcan y tomen conciencia de los 5 sentidos, donde aparece el pallaso Sàlix. Los componentes son: la caja con material sensorial para trabajar los cinco sentidos, la página web del proyecto (para ver nuestro trabajo y el de las demás escuelas) y una fiesta final en la que los/las niños/as concoen en personal al pallaso Sàlix.

Otros recursos son los juegos de memoria (http://xtec.es/satis/ra/memoriaxswf , y el trabajo con ratón (http://personal2.iddeo.es/xgarcia/jocs.htm ).

- Descubrimiento del entorno natural y social. Para trabajar este área, tenemos una serie de direcciones web muy interesantes:

- http://www.lestresbessones.com/

- "La caseta de les bessones", que es un CD comercial.

- Animales (http://www.zoobarcelona.com ).

- Web del centro y web del municipio, que pueden llegar a resultar páginas muy interesantes para trabajar el entorno más inmediato.

- Intercomunicación y lenguajes.. Un material muy interesante para el lenguaje es el siguiente:

- http://www.edu365.com/

- http://www.xtec.es/%7Eaperafit/p/bor/proprimera.swf

- www.peptort.com/acaudorella/index.html

- http://www.angelfire.com/alt/fmoren17/letras.htm

Para el lenguaje plástico, podemos contar con programas comentados anteriormente, como los programas de dibujo, la cámara de fotos digital, el programa PowerPoint y el OpenOffice Impress.

Para el lenguaje musical hay una serie de direcciones:

- http://www.xtec.es/trobada/musica/

- http://www.xtec.es/centres/a8040060/cibercanconer/ciber.htm

El trabajo del lenguaje matemático se puede apoyar con varios recursos:

- El CD "Pingu", que contiene actividades de seriación y enumeración.

- El CD "Calidoscopi", que explora formas, letras y sonidos.

- www.xtec.es/ceip-pompeufabra-lloret/ciencia/

Por lo que hace a la experiencia de las Tic en Educación Infantil, cabe señalar que uno de los objetivos del parvulario es hacer partícipes a los padres y madres del proceso de adquisición de la lectoescritura de sus hijos, puesto que es importante para mostrar cómo se trabaja la lectura y la escritura y, además, se busca la complicidad de los padres y madres en esta tarea. Un ejemplo es la experiencia de la escuela Riu d´Or, en la cual se trabajan los siguientes aspectos:

- Llibre de sant Jordi, donde los niños reciben la visita de un escritor o ilustrador reconocido, algún representante del Ayuntamiento, de la Biblioteca y del AMPA, y todos los alumnos y maestros de la escuela. Se leen textos seleccionados creados en el parvulario. Al final, los niños elaboran un libro por nivel, según la edad y el tema que se esté trabajando en el aula.

- Nos dibujamos y escribimos nuestro nombre. Con esta actividad los niños y niñas de la clase pensaron y dibujaron su cuerpo a partir de una foto de su cara.

- Dictado a la maestra o a un compañero.Esta actividad resulta muy motivadora ya que se trata de que se inviertan los papeles en el aula, de manera que los alumnos hacen un dictado a la maestra, aprovechando la pizarra digital o el cañón de video.

- Preparación de material con el Word o con el PowerPoint. Con el fin de conseguir un aprendizaje lo más significativo posible, el/la maestro/a puede crear su propio material de aula. Este material puede ser en formato de ficha de trabajo, rótulos informativos, presentación en diapositivas, etc.

- Hacemos estadística: contamos los árboles del patio Se trata de observar, contar y hacer una estadística de los árboles que tenemos en el patio de la escuela.Para completar la actividad, después del los resultados obtenidos, el alumnado elaboró, de manera autónoma, una gráfica de barras, con el fin de observar qué tipo de árbol abunda más en el colegio, de cuál hay menos y de qué tipo hay el mismo número.

- Plan de trabajo individual.Se trata de secuenciar diferentes actividades de aprendizaje y adaptarlas de manera diferente para cada niño y niña de la clase, de manera que el alumno pueda reforzar, aprender, reaprender, memorizar o elaborar diferentes actividades de aprendizaje.

- Recogida de las búsquedas hechas por los alumnos. Hacemos fotos de los/las niños/as y elaboramos un documento con una o varias fotos y con espacio bajo ella/s para poder escribir. Se le da una hoja a cada alumno para que escriban el título de la búsqueda, el nombre del conferenciante y lo que han aprendido con esa búsqueda. Al final de cada semestre hay un álbum final donde se encuentras todas las conferencias hechas en clase con las fotos y las valoraciones de cada una de ellas.

- Trabajo con "El món per un forat". Esta página web permite a los niños tomar conciencia de los principales contenidos del área de descubrimiento del entorno natural y social. A partir de la imagen audiovisual, las fotos y los dibujos, se pueden introducir pequeños textos o títulos con el vocabulario específico de cada tema. Los contenidos está estruturados en 3 bloques, como hemos dicho anteriormente: seres vivos, paisajes y sociedad, y cada capítulo consta de:

* Audiovisual: secuencia de imágenes con voz en off

* Fotos: conjunto de 6 imágenes fijas relacionadas con conceptos básicos del tema

* Dibujos: con la finalidad de mostrar cómo se pasa de la foto al dibujo esquemático

* Actividad: contiene 3 apartados: Nivel 1 para parvulario, Nivel 2 para cicle incial y Nviel 3 que son juegos.

Para finalizar, destacar que también son muy buenos recursos para trabajar en infantil la página web del centro, experiencias con vídeo escolar y experiencia de radio escolar, ya que resultan muy estimulantes y motivadoras para los niños.

IMPACTO E IMPORTANCIA DE LAS REDES SOCIALES EN NUESTRA VIDA

Hoy por hoy, todos somos conscientes que Facebook y Twitter han cambiado la forma en que utilizamos Internet y en consecuencia nuestra vida cotidiana, pero quizás es necesario que analicemos un poco qué diferente eran las cosas no hace mucho tiempo atrás, para tener más claro el impacto y la importancia de las redes sociales en nuestras vidas.

La comunicación a través de herramientas de la web social ha cambiado inmensamente la manera en la que vivimos y sobre todo cómo interactuamos con otros, con el resto del mundo. Éstas son las áreas donde ha habido mayor impacto.

•  Cómo Obtenemos Noticias: Hace unos años uno se informaba de las noticias a través de los periódicos o la televisión, luego con la llegada de Internet, se permitió leer las noticias a partir de las webs de los diferentes periódicos, pero la novedad no radica, en el hecho de leer las noticias sinó al cambio que se genero entre leer feeds de Google Reader o NetVibes a obtener noticias a través de Facebook o Twitter, toda vez que desde un mismo sitio obtienes actualizaciones a cada rato de noticias como de otras cosas que sólo a ti te interesan, ya que, tú eliges a esos “editores” que sigues tanto en Twitter como en Facebook, además puedes tener comunicación directa con ellos, en la que serán valoradas tus opiniones, no como en otros sitios web de noticias donde tú eres sólo uno de los miles de lectores que tienen comentarios al respecto. Cada vez los contactos en la web social se convierten en fuentes de información más confiables.

• Cómo Empezamos y Hacemos Negocios: Gracias a la web social es mucho más fácil iniciar un negocio, toda vez que facilita el encontrar colaboradores potenciales, gente con quien trabajar o desarrollar un negocio, a través de grupos de Facebook, búsquedas de Twitter. Sin embargo lo más importante a mi parecer, es que la web social permite a la gente que tiene tiempo pero no dinero para promocionarse, la oportunidad de conectarse con otros y hacer su negocio conocido, Twitter y Facebook para muchos se ha convertido en el área de marketing de su negocio propio. Las herramientas de los medios de socialización han abierto nuevas posibilidades tanto para las compañías como para los clientes. Y otro de los cambios más impactantes hoy por hoy, está en cómo se han implantado las nuevas tecnologías a los puestos de trabajo. Hace unos años atrás, en una empresa no existían los móviles ni el correo electrónico por lo que cualquier movimiento o notificación por parte de los trabajadores a otros trabajadores de la misma empresa pero que su cede estaba en otra ciudad, se debía enviar un memorándum por escrito, lo que tardaban 8 días en contestar. Los altos cargos, precisaban unas cuantas secretarias para que les ayudasen, si miramos en el presente, la figura de la secretaría apenas existe, se tiene una y punto, los ordenadores y los móviles han sustituido el trabajo de ellas. Por lo que un gran cambio es que muchas labores que antes precisaban mano de obra ahora se han visto sustituidas por máquinas (Móviles, correo electrónico…). Sin duda, el hecho de que los trabajadores tengan conocimientos en las nuevas tecnologías hoy por hoy, es un valor   añadido para la empresa, lo que abre las puertas y genera puestos de trabajo frente a otros que no los tienen. Otro ejemplo, que muestra la incidencia del cambio, son los trabajadores que cuentan con puestos de trabajos virtuales, que trabajan desde su casa a través de un ordenador. Sin duda todo ha sido una revolución.

•  Cómo Conocemos y Mantenemos Contacto con la Gente: Obviamente aún la gente se conoce a través de encuentros sociales, sin embargo cada vez es más fácil conocer personas que comparten nuestros mismos intereses, aunque esos intereses puedan ser rebuscados, estoy segura que en Facebook habrá un grupo al respecto o en Twitter Search encontrarás gente “twiteando” sobre ello. Además con los TweetUps cada vez más de moda, la gente ahora no sólo se conoce por medio de sus tweets, si no también de la forma tradicional como eventos sociales. Yo misma me cree el Twitter para encontrar amigos con los cuales había perdido el contacto y para mantenerme informada sobre la vida de mis cantantes, actores preferidos. Me parece increíble que ahora pueda hasta twitear con Alejandro Sanz o pueda formar parte de un club de fans de una serie, con los cuales intercambias información, noticias e incluso anécdotas, y ver después que tu cantante o tu artista en sus entrevistas siempre tiene un comentario agradable y de cariño hacia esas personas que lo siguen y lo apoyan, es maravilloso. O que pueda seguir los twitcam, esto nos ha permitido a muchas fans poder acercarnos un poco más al actor/cantante y hacer que ahora estos puedan mantener una relación más directa y cercana con los fans, ya sea a través de fotos, tweets diarios, twitcams. Además en este proceso siempre conoces a gente nueva, que comparte tus intereses y con las que puedes mantener opiniones y quedadas. Los clubs de fan solemos quedar para cenar o tomar algo y charlar sobre nuestros temas en común.

•  Lo que Compartimos: Las personas cada vez comparten más con otros lo que les preocupa o sienten, ya no hay esa obsesión por ser perfectos, si no por el contrario la comunicación es cada vez más transparente, más humana. Vemos súper estrellas expresando sus nervios por presentaciones públicas, gerentes de compañías analizando los pros y contras de sus decisiones, etc. Simplemente todos nos encontramos más conectados, porque la comunicación es más real, aunque siempre exista una preocupación por el tema de cuánto se debe compartir, finalmente eso es una decisión propia, pero el hecho es que la web social ha creado transparencia en la comunicación.

•  Cómo Influenciamos: Antes podíamos concebir que la gente en televisión o los periodistas de diarios conocidos tuvieran influencia en millones de personas, sin embargo hoy en día cualquier persona puede obtener dicha influencia, muchos usuarios en Twitter ya tienen un millón de followers o gente en Facebook que cuenta con páginas con miles de seguidores, aún si tienes pocos followers, influyes en esos pocos y eso es más de lo que hace 5 años podíamos lograr simplemente siendo nosotros mismos. Ya no somos simples espectadores, somos parte de la acción y eso es muy emocionante. Sino que se lo pregunten a Pablo Alborán que ha logrado ser un famoso cantante mostrando su talento a través de youtube, que le permitió abrirse como un reconocido cantante en la actualidad.

QUE NUNCA TE DÉ MIEDO...

 

COM APRENEM...

L’escola no canvia d’un dia per l’altre, sinó que és un camí de transformació i d’aprenentatge on tots plegats hem de treballar. No és d’estranyar que els canvis produïts en la societat actual, tenguin una incidència directa en les institucions educatives, i per tant, en la funció dels mestres.

Al llarg de la nostra tasca professional ens trobarem davant de nins i nines que sovint tendran uns coneixements previs i unes situacions emocionals diferents, cosa que constitueix un repte, molts dubtes i a vegades impotència  davant de tot el que no es pot resoldre des de les aules. Crec que en  aquestes situacions,  l’equip de mestres ha de fer més pinya i buscar, a través dels claustres i deixar  assessorar per part de professionals externs mitjançant l’escolta i el diàleg o llegint  articles, llibres especialitzats, realitzant cursos, jornades, seminaris, en definitiva,  és precisa un reciclatge permanent mantenint així una formació continua.

Fer de mestra és una experiència diària. Per més que es programi la matèria i es dissenyin els horaris, cada dia depèn de la petita història de cadascun, tant dels infants com dels mestres. Per aprendre cal plantejar una escola entesa com un espai privilegiat on tothom pugui desenvolupar alegria, és a dir,  una escola que cuidi la vida de tots els membres. Que sigui capaç de potenciar autoconeixement, per dotar de sentit la nostra vida, només així podem descobrir-nos a nosaltres mateixos i als altres; i descobrir el món que ens envolta.  Com bé diu Carles Perellada una escola on “ L’Art de ser i d’estar amb els altres ens faci  crèixer  i aprendre”

És evident que la feina de mestre necessita una dosi alta d’il·lusió i optimisme,perquè només així podem educar persones que mirin el món amb confiança. Els Mestres aprenen fent-se preguntes, observant, reflexionant, interpretant la informació rebuda de la seva pràctica, sabent escoltar i no voler tenir sempre la raó, se n’ha d’anar aprenent, i a participar també.  Per tant, l’eix de tot l’aprenentatge ve de la mà de la Teoria socioconstructivista. Nosaltres no podem aprendre sense interacció però és la pròpia estructura la que es modifica, és una transformació del procés maduratiu. Cal seguir a Maturana amb el seu llibre “Sols podem aprendre a través de la conversació”

Així cal desenvolupar una escola entesa com un espai per conversar. I la paraula no només l’ha de tenir el mestre sinó també l’infant perquè així tot dos agents podem desenvolupar un aprenentatge significatiu.  Com bé diu Carles Perellada “ El llenguatge és bàsic, les converses marquen la nostra vida, són molt importants des de l’inici perquè són l’eina que ens fa ser humans”

No obstant, perquè una mestra aprengui, i perquè jo aprengui com bé he dit abans, és la importància de fer-se preguntes i de donar respostes a aquestes preguntes. Per exemple, preguntes referents a un projecte de millora:

Trop ganes de canvi general i global? Coherent  amb el projecte educatiu? Provoca processos de formació i investigació? Cerca el benestar de les persones implicades? És un  Projecte a llarg termini? Té una finalitat específica? Es planifica, es concreta en accions? I sobretot, que puc millorar? Com ho puc millorar? Sense tenir por a equivocar-nos perquè dels errors ens fem més forts i assolim un enriquiment.

QUÈ CAL PER A QUE JO APRENGUI?

La importància de les persones dels meu entorn, amb les quals puc aprendre cada dia i compartir experiències i vivències de les pràctiques, amb els mestres de la universitat, amb les meves companyes a través de les seves exposicions, amb l’equip del centre de pràctiques (on el bon clima ajuda moltíssim).

 En conseqüència, penso que encara que les mestres disposem de poc temps, ens hem d’aturar i reflexionar envers la nostra pràctica, donar-li un sentit a allò que percebim amb representacions prèvies (l’observació com a eina bàsica tant en la formació inicial i permanent del professorat com en la pràctica educativa),  associar, indagar, pensar, extreure conclusions i transmetre les meves opinions a altres persones per tal de  contrastar i poder extreure el major suc possible.

REFLEXIONS ESTRETES DELS PROJECTES DE MILLORA

EXPOSICIONS ITINERARI A

En primer lloc, volia dir que tots els projectes de millora comentats a classe han estat molt interessants i  he pogut apreciar la gran feina de les meves companyes així com també la diversitat de projectes que hi ha i també poder veure quins punts s’assemblen i quins punts no, a més d’analitzar i reflexionar envers si aquests projectes són viables per realitzar a la meva escoleta i la necessitat de dur-los a terme.

Pel que fa als projectes de pati m’ha cridat l’atenció que dos projectes que encara que s’assemblin siguin tan diferents. Tots dos persegueixen els mateixos objectius:

- Oferir més material als infants, i que sigui més variat.

- Disminuir els conflictes entre els infants.

- Enriquir el moment de joc lliure.

El projecte de les companyes de Menorca m’ha agradat molt, sobretot perquè conten amb els recursos econòmics i els hi ha quedat molt bé. Mentre que l’altre projecte conta amb l’inconvenient que és queda a l’aire, m’identific completament amb ell perquè el meu també és queda tipus “maqueta” perquè no el podem desenvolupar. Però crec que això no es un impediment sinó tot el contrari, fa que tenguis més ganes de proposar idees i de fer una bona feina.

M’ha sorprès el fet que diguéssim que els infants s’avorreixen al pati perquè no hi ha material suficient per a tots, no m’imagino a un infant sense ganes de jugar perquè s’avorreix si a la meva escoleta s’entretenen amb les formigues que veuen, amb les plantes o cantant fent rotllana en petits grupets.

Crec que una renovació i una millora d’aquest tipus pot dur molts aprenentatges: desenvolupar jocs cooperatius, adquirir més autonomia i habilitats socials. Per tant, aquets aprenentatges vendran de la mà de jocs sensoriomotors com simbòlics (aquest tal vegada són menys freqüents per motius de la falta de material adequat). 

Valoro la creativitat de les meves companyes a l’hora de triar els materials. Com per exemple, els mòbils penjant dels arbres, diferents tubs, les teles penjades als arbres, posar neumàtics per fer circuits, etc.  Penso que al pati a d’haver diferents tipus de materials i objectes, però sense exagerar. Perquè com he comentat per jo  el millor joc dels infants és aquell que surt espontàniament, lliure sense imposicions ni direccions de com jugar i amb quin material. Que siguin ells els qui guiïn i construeixen els seus jocs a partir de l’exploració, de la investigació i la interacció amb els materials i amb l’espai.

El meu pati és molt “artificial” per dir-ho d’alguna manera, disposa de dos tobogans, uns cotxes i bicicletes. El terra és de ciment. Crec que caldria fer una reforma introduint nous materials naturals dels que han comentat les meves companyes. I sobretot fer-lo més càlid, és molt fred, podríem incorporar sorra, algunes plantes i els neumàtics juntament amb les teles donaria jocs més variats i enriquidors.

 Respecte al projecte de psicomotricitat no m’ha sorprès que hi hagi mestres que no tenguin clar l’estructura de la sessió, ja que, la meva tutora és la primera que no sap seguir una estructura. Penso que no només el material i l’espai influeix sinó també les mestres que la realitzin és un element clau. Moltes vegades el fet de tenir poc material però saber-ho aprofitar i treure el major suc és millor que no tenir un gran abast de material i no sebre utilitzar-lo. Veig que el fet de que les escoles tenguin una aula especial per dedicar a psicomotricitat és comú, imagino que és perquè és una pràctica molt valorada i es creu en la necessitat de que els infants la duguin  a terme.







Voldria reflexionar envers la poca formació que tenen les mestres dins aquest tema de la meva escoleta (només puc parlar de la meva tutora que és amb la que jo estic). Encara que se li dóna un paper important a la psicomotricitat veig que en realitat no es fa del tot bé. No es segueix una estructuració adequada dels diferents moments, i si s’intenta mai es fa igual, no  hi ha una continuïtat d’una sessió passada amb la nova. La sensació que em dóna és com si deixessis als infants a un castell inflable durant una estona i ja està.

La veritat crec que és una pena que no es treballi com toca. Un dia em va tocar a jo fer la sessió de psicomotricitat i em vaig anar decebuda perquè totes les propostes que duia no les vaig poder fer ja que la tutora pensava que eren massa coses a la vegada i que no podíem treure els cercles ni les teles (així que no es pot fer joc simbòlic,només quan ella vol. Per tant, al final totes les sessions són iguals amb el mateix material, el mateix joc, monotonia i més monotonia.)

Desprès d’haver cursat  l’assignatura de psicomotricitat i d’anar a Son Sardina a fer les pràctiques que em varen deixar un llistó tan alt, ara entenc que no tothom treballa igual i que no té les mateixes ganes. M’he adonat que moltes mestres es queixen i es justifiquen que no podem fer més coses perquè no conten amb una sala gran o amb els recursos econòmics, crec que això és una escusa estereotipada i que és més fàcil dir això que reciclar-se i formar-se cada dia.

Vull felicitar a les practicants perquè veig la feinada que estan realitzant, em sembla que estan ben formades i documentades envers la matèria i que el seu treball és molt satisfactori, m’agraden molt les seves propostes i com ho estan plasmant.

 Pel que fa als objectius serien els següents:

      - Millorar l’organització de la sala de psicomotricitat

      - Oferir ens els infants un gran abast de material.

      - Estructurar els moments de psicomotricitat.

L’avaluació es duu a terme a través de l’observació i la posterior realització d’una graella amb els seus respectius ítems. Tot i així hi ha una escola que no podrà dur a terme l’avaluació, però es deixarà constància per escrit com podria ser. M’he adonat que un altre pic hi ha un projecte que no es podrà veure els resultats ja que encara no es durà a terme.

M’agradaria destacar el projecte de millora d’ escola-família perquè crec que a la meva escola aniria perfecte, ja que, la poca comunicació amb les famílies brilla per la seva absència. Encara que les mestres s’esforcen  els pares no volen intervenir, només volen deixar al seu fill a un “lloc per a que el cuidin” i desprès endur-se’l a casa.

 Pel que fa al primer projecte, crec que és bastant complet, encara que, cada proposta té uns objectius específics. El fet d’elaborar una guia per a les mestres, uns plafons per mostrar tot allò que fan els infants (m’ha sorprès bastant que no estiguin actualitzats, si valoro els que faig a la meva escola, he de dir que tot es documenta amb  plafons i l’àlbum digital, és una de les bones pràctiques de les que estic més orgullosa pel que fa al seu enfocament i significativitat, a més és l’únic instrument que tenim per mostrar als pares els aprenentatges dels seus fills),  un qüestionari per a l’anàlisi de les necessitats demandades pels pares i un cançoner en CD per a les famílies que l’han demanat per sebre quines cançons saben els seus fills, em sembla que són propostes que aconsegueixen assolir l’objectiu principal: integrar la família dins l’escola.

Quant a la guia, em sembla molt adient que s’hagi plantejat un recurs que serveixi per donar consells a les mestres i a les famílies. Crec que es deuria donar difusió a altres centres, a les universitats i a les famílies interessades per poder rebre una retroalimentació i així poder gaudir d’un marc de referència més obert. Tal vegada es podria editar a un llibre, a una revista pedagògica i/o educativa,  a una web o blog  a Internet.

 Sobre el segon projecte vull destacar la gran implicació de les famílies. És evident que defensen una metodologia que duu de la mà a les famílies, les escolta i les integra dins la tasca del centre.  El fet de fer reunions on tractar temes que desperten certa angoixa, inquietuds i/o dubtes de les famílies envers  els vincles afectius, els límits i les rutines facilita l’intercanvií d’opinions i punts de vista de diferents pares i de les mestres que ajuden a tractar i millorar les pors, dubtes, relacions... i com deuen actuar per aconseguir-ho.

Crec que la segona i la tercera reunió són molt encertades, perquè els contes juguen un paper essencial en la vida d’un nin. I es bo que els pares ho sàpiguen i ho experimentin a casa. Que no només sigui l’escola qui promogui aquesta activitat que tant els encanta als infants.

A la meva escola no s’elabora un cançoner per als pares, però també va sorgir d’algunes famílies la necessitat de sebre quines cançons canten els seus fills, ja que, a casa solen cantar-les i els pares les volen aprendre. Al principi de les pràctiques, la meva tutora em va comentar que es faria un taller amb els pares on mostraríem un cançoner i cantaríem les cançons que fem a l’aula. Em pareix molt bona idea però a part de fer el taller crec que estaria be fer el cd perquè el fet de donar les cançons amb full i no amb la melodia es difícil de que els pares les sàpiguen cantar bé sinó entenen de música.

Els  objectius d’ aquests projectes són: afavorir les relacions de la família i l’escola, establint un bon i fort lligam en les relacions, on els pares es sentin tranquils i deixen les pors i puguin comunicar diferents aspectes que els preocupin i els docents puguin desenvolupar un feed-back comunicatiu utilitzant un diàleg el més proper possible.

Pel que fa al projecte de la senyoria poesia m’ha cridat l’atenció aquesta idea tan original de poder transmetre a l’infant la poesia sobretot perquè jo pensava que això era molt difícil amb infants tant petits.

A més promou un aprenentatge en el desenvolupament del llenguatge molt variat i enriquidor: amb les onomatopeies, els ritmes, les cançons populars,les endevinalles...

 Lo més curiós per jo és el fet de treballar amb un personatge  tan visual i objectes  tan creatius, com per exemple, que amaguen coses (cofre). Penso que és un material que dóna molt de joc als infants, perquè ajuda a que tenguin més ganes d’escoltar i d’implicar-se i gaudir al màxim.

L’únic que destacaria seria que és una activitat que no poden participar tots, i és una pena, perquè està molt bé. Crec que aniria més bé com a racó de la jornada i no pel moment de la sortida, el fet que els infants vagin arribant quan l’activitat ja està començada no ho veig gens clar.

Pel que fa a l’avaluació, crec que està molt bé plantejada i sobretot documentada.

Aquest projecte em sembla que no tendria massa sentit desenvolupar-lo al meu centre de pràctiques, ja que, jo vaig voler introduir una activitat de poesia al grup 2-3 anys i ja la tutora em va dir que eren molt petits per fer aquestes activitats. Per tant, no seria viable, a més la majoria d’infants queden a dormir i no hi ha un horari establert de sortida. Cada infant se’n va quan vol, encara que ja dic que la majoria se’n va desprès de dormir o desprès del berenar de la tarda.

A la meva escola es treballa la música, els contes, les titelles, molt sovint, gairebé cada dia contem un conte i cantem moltes cançons. Encara que la poesia és l’excepció. Si la decisió depengués  de jo, si el  duria a terme aquest projecte perquè m’agrada força i el considero molt original, creatius i atractiu. Encara que he de dir que és un projecte dirigit als infants més grans ja que com bé han dit les meves companyes els més petits no poden aprofitar-lo perquè és massa complex.

Pel que fa el projecte de materials naturals:

 Pel que fa a l’escola de Son Ferriol m’ha cridat l’atenció com es treballen els sentits i penso que amb les propostes que han fet les meves companyes són d’una manera divertida i original de potenciar-ho. Com són pots amb cafè per olorar, o pel gust proposar taronja i llimona.  He observat que hi ha una infinitat de materials diferents, i que ni se m’havien ocorregut mai.  Tots els projectes comparteixen els mateixos objectius:  proposar millores o suggerències envers el material de què disposa el centre, per tal d’optimitzar els recursos. Crear material que fomenti el desenvolupament cognitiu, sensorial i social dels infants.

L'avaluació es  realitza mitjançant l'observació directa, veient si els infants accepten els nous materials, quins nous jocs creen, quines interaccions sorgeixen, etc.

 Destacar que m’ha cridat l’atenció els objectius referents als estereotips de gènere a l’hora de jugar.  D’altra banda, m'ha semblat molt divertida la idea de fer joguines amb els materials reciclables, com el Mister Potato que han fet a Eivissa.

No m’ha sorprès gens la feina de Gianni Rodari ja que crec que és la millor escoleta que hi ha a Mallorca que s’assembli a la tasca de les escoletes italianes.  El fet de tenir una prestatgeria multisensorial per material natural així com les diferents paneres dels sentits me sembla una idea molt interessant ja que d’aquesta manera resulta més fàcil que l’infant es centri en allò que vol i desenvolupar un joc més centrat i atent.  

Sobre el projecte plantejat per Menorca sobre la joguina reciclada i catàlegs, dir que les propostes de joguines que han fet són molt novadores i atractives. Penso que està bé deixar de banda les joguines artificials per donar pas a les reciclades, a més, de ser pels infants un element de joc molt enriquidor que dóna lloc a interactuar i gaudir del joc.  Aquest projecte crec que s’hauria de fer a la meva escoleta ja que no utilitzem per res materials reciclats ni naturals. Sempre és material de plàstic: cotxos, pepes, joguines d’animals, cuineta... són molt reacis a treballar amb materials naturals com fruites, xocolata, cafè, farina... en aquest sentit no es desenvolupa gens la promoció ni la difusió d’aquest nou material sempre és el mateix.

I finalment, els projectes de noves tecnologies de Menorca i Eivissa.

Els objectius de crear un blog són:

-       Apropar-se a les famílies establint altres vies de comunicació, 

-       donar a conèixer la seva  pràctica educativa a tota la comunitat educativa i a la societat.

-       Implicació de les mestres en les noves tecnologies

Crec que amb l’avanç que hi ha avui amb les noves tecnologies, l’eina de tenir uun blogs’ajusta moltíssim aquesta necessitat de canvi que sofreix la societat.

Em sembla una molt bona proposta ja que, és una eina comunicativa  que engloba a tothom, quasevol persona pot consultar la información del blog. I és una prova on els pares poden seguir l’evolució i els aprenentatges dels seus fills.

 Penso que l’elaboració d’un blog a la meva escoleta no aniria bé, ja que, cada mestra té la seva forma de treballar i la seva metodologia. Ja hi ha recursos comunicatius que funcionen molt bé (l’àlbum i els plafons), a més, el que es vol potenciar és la comunicació via cara a cara, perquè a part de que l’escola només conta amb un ordinador amb Internet, no hi ha temps per dedicar-li ni per poder utilitzar-lo. S’hauria de dur a terme des de casa.

 D’altra banda, les famílies tenen una posició socioeconòmica mitjana- baixa , pel fet,  que l’escola no pot ni vol suposar que tothom té Internet a casa i pot consultar el blog. Així que per totes aquestes raons no tendria sentit fer-ho.

 Encara que vull comentar que amb el projecte de millora que hem plantejat hi ha un canvi sobre la metodologia de les Mestres. Una gran part de l’equip educatiu està motivat i amb ganes de començar a fer feina i canviar la metodologia, de compartir i aprendre les unes de les altres, en canvi hi ha part de l’equip que amb les seves respostes deixen entreveure que les manca motivació per treballar conjuntament, suposadament a causa de que aquesta parella de mestres porten molts d’anys treballant juntes i tenen diferents formes de fer feina.

EXPOSICIONS DE L’ITINERARI B

Concepte de pla de millora: els plans de millora sorgeixen de la pretensió de canviar alguna cosa, ja sigui parcial o global, de la realitat educativa. Impliquen un canvi que suposa una major eficàcia i un major servei als alumnes. Pel que he pogut escoltar aquests dies, a l'etapa de 0-3 aquests plans es fan però no són visibles, suposo que per la por i els dubtes que tenen les mestres a canviar i innovar. A més a més, els falta una peça fonamental, l’avaluació. Sense l’avaluació el pla no té èxit ja que no podem esbrinar si el pla aconsegueix assolir els objectius o no.

Concepte de canvi: una modificació de qualsevol aspecte, ja sigui global o parcial de la realitat educativa. Està lligat a la innovació, ja que parteix de la intenció de canviar alguna cosa. Una de les idees exposades que més van cridar la meva atenció és la por que tenim les persones de fer canvis en la vida (com passava en els projectes de millora que treballaven els Blogs). Canviar implica una incertesa i per tant ens provoca inseguretat perquè no sabem cap a on anam ni si sortirá bé.

Concepte de bones pràctiques: accions o experiències que es duen a terme i que beneficien l'autonomia, aprenentatge-ensenyament  dels infants. Necessiten una planificació, uns objectius i que estiguin fonamentats en la teoria. També necessiten una avaluació, tot i que, com passa amb els plans de millora, s'obliden de fer-la.

Es tracten d’intervencions contextualitzades en un centre i grup d’alumnes que obeeixen a una seqüència formativa planificada i que es desenvolupen amb la metodologia, les activitats  i els recursos  més adequats, i  que generen aprenentatges significatius. 

A la vegada, es tracta de propostes que disposen d’un sistema d’avaluació que permet reflexionar sobre el disseny i els resultats i reorientar-les per aconseguir una millora continuada.

Concepte d’innovació: La innovació comporta intervencions, decisions i processos intencionals de canvi educatiu referent a actituds, idees, cultures, continguts, metodologia, i pràctiques pedagògiques amb l’objectiu d’assolir una millora en la pràctica. 

Quan parlem d’innovació cal parlar de l’actitud del professorat: és aquest qui té l’ingredient per iniciar la innovació, així doncs, l’èxit de la innovació ve de la mà del professorat. Ha d’haver la voluntat i el compromís. Les innovacions poden sorgir de molt de llocs (d’un grup de feina, de dos professors...)

Són racionals perquè un la desitja però a vegades es per enveja (els camps emocionals entren en aquesta tasca). A vegades el mestre innova fora de l’aula (al moment del cafè).  També donen lloc a les innovacions a partir de diàlegs, de la lectura, de cursos...

Les innovacions no poden ser obligades, sorgeixen d’una necessitat, d’un conflicte, d’una situació que doni resposta, és un viatge que va i ve. .  no en de triar ni centralisme ni descentralisme. Una cosa intermèdia. Es poden copiar innovacions que s’han fet però aplicada al nostre context.

També qualsevol persona és un agent de canvi (qualsevol persona pot generar una innovació). La innovació crea molta angoixa  (hi ha gent que s’espanta i torna enrere). Per últim, la innovació pot ser planificada o es va fent.