REFLEXIONS ESTRETES DELS PROJECTES DE MILLORA

EXPOSICIONS ITINERARI A

En primer lloc, volia dir que tots els projectes de millora comentats a classe han estat molt interessants i  he pogut apreciar la gran feina de les meves companyes així com també la diversitat de projectes que hi ha i també poder veure quins punts s’assemblen i quins punts no, a més d’analitzar i reflexionar envers si aquests projectes són viables per realitzar a la meva escoleta i la necessitat de dur-los a terme.

Pel que fa als projectes de pati m’ha cridat l’atenció que dos projectes que encara que s’assemblin siguin tan diferents. Tots dos persegueixen els mateixos objectius:

- Oferir més material als infants, i que sigui més variat.

- Disminuir els conflictes entre els infants.

- Enriquir el moment de joc lliure.

El projecte de les companyes de Menorca m’ha agradat molt, sobretot perquè conten amb els recursos econòmics i els hi ha quedat molt bé. Mentre que l’altre projecte conta amb l’inconvenient que és queda a l’aire, m’identific completament amb ell perquè el meu també és queda tipus “maqueta” perquè no el podem desenvolupar. Però crec que això no es un impediment sinó tot el contrari, fa que tenguis més ganes de proposar idees i de fer una bona feina.

M’ha sorprès el fet que diguéssim que els infants s’avorreixen al pati perquè no hi ha material suficient per a tots, no m’imagino a un infant sense ganes de jugar perquè s’avorreix si a la meva escoleta s’entretenen amb les formigues que veuen, amb les plantes o cantant fent rotllana en petits grupets.

Crec que una renovació i una millora d’aquest tipus pot dur molts aprenentatges: desenvolupar jocs cooperatius, adquirir més autonomia i habilitats socials. Per tant, aquets aprenentatges vendran de la mà de jocs sensoriomotors com simbòlics (aquest tal vegada són menys freqüents per motius de la falta de material adequat). 

Valoro la creativitat de les meves companyes a l’hora de triar els materials. Com per exemple, els mòbils penjant dels arbres, diferents tubs, les teles penjades als arbres, posar neumàtics per fer circuits, etc.  Penso que al pati a d’haver diferents tipus de materials i objectes, però sense exagerar. Perquè com he comentat per jo  el millor joc dels infants és aquell que surt espontàniament, lliure sense imposicions ni direccions de com jugar i amb quin material. Que siguin ells els qui guiïn i construeixen els seus jocs a partir de l’exploració, de la investigació i la interacció amb els materials i amb l’espai.

El meu pati és molt “artificial” per dir-ho d’alguna manera, disposa de dos tobogans, uns cotxes i bicicletes. El terra és de ciment. Crec que caldria fer una reforma introduint nous materials naturals dels que han comentat les meves companyes. I sobretot fer-lo més càlid, és molt fred, podríem incorporar sorra, algunes plantes i els neumàtics juntament amb les teles donaria jocs més variats i enriquidors.

 Respecte al projecte de psicomotricitat no m’ha sorprès que hi hagi mestres que no tenguin clar l’estructura de la sessió, ja que, la meva tutora és la primera que no sap seguir una estructura. Penso que no només el material i l’espai influeix sinó també les mestres que la realitzin és un element clau. Moltes vegades el fet de tenir poc material però saber-ho aprofitar i treure el major suc és millor que no tenir un gran abast de material i no sebre utilitzar-lo. Veig que el fet de que les escoles tenguin una aula especial per dedicar a psicomotricitat és comú, imagino que és perquè és una pràctica molt valorada i es creu en la necessitat de que els infants la duguin  a terme.







Voldria reflexionar envers la poca formació que tenen les mestres dins aquest tema de la meva escoleta (només puc parlar de la meva tutora que és amb la que jo estic). Encara que se li dóna un paper important a la psicomotricitat veig que en realitat no es fa del tot bé. No es segueix una estructuració adequada dels diferents moments, i si s’intenta mai es fa igual, no  hi ha una continuïtat d’una sessió passada amb la nova. La sensació que em dóna és com si deixessis als infants a un castell inflable durant una estona i ja està.

La veritat crec que és una pena que no es treballi com toca. Un dia em va tocar a jo fer la sessió de psicomotricitat i em vaig anar decebuda perquè totes les propostes que duia no les vaig poder fer ja que la tutora pensava que eren massa coses a la vegada i que no podíem treure els cercles ni les teles (així que no es pot fer joc simbòlic,només quan ella vol. Per tant, al final totes les sessions són iguals amb el mateix material, el mateix joc, monotonia i més monotonia.)

Desprès d’haver cursat  l’assignatura de psicomotricitat i d’anar a Son Sardina a fer les pràctiques que em varen deixar un llistó tan alt, ara entenc que no tothom treballa igual i que no té les mateixes ganes. M’he adonat que moltes mestres es queixen i es justifiquen que no podem fer més coses perquè no conten amb una sala gran o amb els recursos econòmics, crec que això és una escusa estereotipada i que és més fàcil dir això que reciclar-se i formar-se cada dia.

Vull felicitar a les practicants perquè veig la feinada que estan realitzant, em sembla que estan ben formades i documentades envers la matèria i que el seu treball és molt satisfactori, m’agraden molt les seves propostes i com ho estan plasmant.

 Pel que fa als objectius serien els següents:

      - Millorar l’organització de la sala de psicomotricitat

      - Oferir ens els infants un gran abast de material.

      - Estructurar els moments de psicomotricitat.

L’avaluació es duu a terme a través de l’observació i la posterior realització d’una graella amb els seus respectius ítems. Tot i així hi ha una escola que no podrà dur a terme l’avaluació, però es deixarà constància per escrit com podria ser. M’he adonat que un altre pic hi ha un projecte que no es podrà veure els resultats ja que encara no es durà a terme.

M’agradaria destacar el projecte de millora d’ escola-família perquè crec que a la meva escola aniria perfecte, ja que, la poca comunicació amb les famílies brilla per la seva absència. Encara que les mestres s’esforcen  els pares no volen intervenir, només volen deixar al seu fill a un “lloc per a que el cuidin” i desprès endur-se’l a casa.

 Pel que fa al primer projecte, crec que és bastant complet, encara que, cada proposta té uns objectius específics. El fet d’elaborar una guia per a les mestres, uns plafons per mostrar tot allò que fan els infants (m’ha sorprès bastant que no estiguin actualitzats, si valoro els que faig a la meva escola, he de dir que tot es documenta amb  plafons i l’àlbum digital, és una de les bones pràctiques de les que estic més orgullosa pel que fa al seu enfocament i significativitat, a més és l’únic instrument que tenim per mostrar als pares els aprenentatges dels seus fills),  un qüestionari per a l’anàlisi de les necessitats demandades pels pares i un cançoner en CD per a les famílies que l’han demanat per sebre quines cançons saben els seus fills, em sembla que són propostes que aconsegueixen assolir l’objectiu principal: integrar la família dins l’escola.

Quant a la guia, em sembla molt adient que s’hagi plantejat un recurs que serveixi per donar consells a les mestres i a les famílies. Crec que es deuria donar difusió a altres centres, a les universitats i a les famílies interessades per poder rebre una retroalimentació i així poder gaudir d’un marc de referència més obert. Tal vegada es podria editar a un llibre, a una revista pedagògica i/o educativa,  a una web o blog  a Internet.

 Sobre el segon projecte vull destacar la gran implicació de les famílies. És evident que defensen una metodologia que duu de la mà a les famílies, les escolta i les integra dins la tasca del centre.  El fet de fer reunions on tractar temes que desperten certa angoixa, inquietuds i/o dubtes de les famílies envers  els vincles afectius, els límits i les rutines facilita l’intercanvií d’opinions i punts de vista de diferents pares i de les mestres que ajuden a tractar i millorar les pors, dubtes, relacions... i com deuen actuar per aconseguir-ho.

Crec que la segona i la tercera reunió són molt encertades, perquè els contes juguen un paper essencial en la vida d’un nin. I es bo que els pares ho sàpiguen i ho experimentin a casa. Que no només sigui l’escola qui promogui aquesta activitat que tant els encanta als infants.

A la meva escola no s’elabora un cançoner per als pares, però també va sorgir d’algunes famílies la necessitat de sebre quines cançons canten els seus fills, ja que, a casa solen cantar-les i els pares les volen aprendre. Al principi de les pràctiques, la meva tutora em va comentar que es faria un taller amb els pares on mostraríem un cançoner i cantaríem les cançons que fem a l’aula. Em pareix molt bona idea però a part de fer el taller crec que estaria be fer el cd perquè el fet de donar les cançons amb full i no amb la melodia es difícil de que els pares les sàpiguen cantar bé sinó entenen de música.

Els  objectius d’ aquests projectes són: afavorir les relacions de la família i l’escola, establint un bon i fort lligam en les relacions, on els pares es sentin tranquils i deixen les pors i puguin comunicar diferents aspectes que els preocupin i els docents puguin desenvolupar un feed-back comunicatiu utilitzant un diàleg el més proper possible.

Pel que fa al projecte de la senyoria poesia m’ha cridat l’atenció aquesta idea tan original de poder transmetre a l’infant la poesia sobretot perquè jo pensava que això era molt difícil amb infants tant petits.

A més promou un aprenentatge en el desenvolupament del llenguatge molt variat i enriquidor: amb les onomatopeies, els ritmes, les cançons populars,les endevinalles...

 Lo més curiós per jo és el fet de treballar amb un personatge  tan visual i objectes  tan creatius, com per exemple, que amaguen coses (cofre). Penso que és un material que dóna molt de joc als infants, perquè ajuda a que tenguin més ganes d’escoltar i d’implicar-se i gaudir al màxim.

L’únic que destacaria seria que és una activitat que no poden participar tots, i és una pena, perquè està molt bé. Crec que aniria més bé com a racó de la jornada i no pel moment de la sortida, el fet que els infants vagin arribant quan l’activitat ja està començada no ho veig gens clar.

Pel que fa a l’avaluació, crec que està molt bé plantejada i sobretot documentada.

Aquest projecte em sembla que no tendria massa sentit desenvolupar-lo al meu centre de pràctiques, ja que, jo vaig voler introduir una activitat de poesia al grup 2-3 anys i ja la tutora em va dir que eren molt petits per fer aquestes activitats. Per tant, no seria viable, a més la majoria d’infants queden a dormir i no hi ha un horari establert de sortida. Cada infant se’n va quan vol, encara que ja dic que la majoria se’n va desprès de dormir o desprès del berenar de la tarda.

A la meva escola es treballa la música, els contes, les titelles, molt sovint, gairebé cada dia contem un conte i cantem moltes cançons. Encara que la poesia és l’excepció. Si la decisió depengués  de jo, si el  duria a terme aquest projecte perquè m’agrada força i el considero molt original, creatius i atractiu. Encara que he de dir que és un projecte dirigit als infants més grans ja que com bé han dit les meves companyes els més petits no poden aprofitar-lo perquè és massa complex.

Pel que fa el projecte de materials naturals:

 Pel que fa a l’escola de Son Ferriol m’ha cridat l’atenció com es treballen els sentits i penso que amb les propostes que han fet les meves companyes són d’una manera divertida i original de potenciar-ho. Com són pots amb cafè per olorar, o pel gust proposar taronja i llimona.  He observat que hi ha una infinitat de materials diferents, i que ni se m’havien ocorregut mai.  Tots els projectes comparteixen els mateixos objectius:  proposar millores o suggerències envers el material de què disposa el centre, per tal d’optimitzar els recursos. Crear material que fomenti el desenvolupament cognitiu, sensorial i social dels infants.

L'avaluació es  realitza mitjançant l'observació directa, veient si els infants accepten els nous materials, quins nous jocs creen, quines interaccions sorgeixen, etc.

 Destacar que m’ha cridat l’atenció els objectius referents als estereotips de gènere a l’hora de jugar.  D’altra banda, m'ha semblat molt divertida la idea de fer joguines amb els materials reciclables, com el Mister Potato que han fet a Eivissa.

No m’ha sorprès gens la feina de Gianni Rodari ja que crec que és la millor escoleta que hi ha a Mallorca que s’assembli a la tasca de les escoletes italianes.  El fet de tenir una prestatgeria multisensorial per material natural així com les diferents paneres dels sentits me sembla una idea molt interessant ja que d’aquesta manera resulta més fàcil que l’infant es centri en allò que vol i desenvolupar un joc més centrat i atent.  

Sobre el projecte plantejat per Menorca sobre la joguina reciclada i catàlegs, dir que les propostes de joguines que han fet són molt novadores i atractives. Penso que està bé deixar de banda les joguines artificials per donar pas a les reciclades, a més, de ser pels infants un element de joc molt enriquidor que dóna lloc a interactuar i gaudir del joc.  Aquest projecte crec que s’hauria de fer a la meva escoleta ja que no utilitzem per res materials reciclats ni naturals. Sempre és material de plàstic: cotxos, pepes, joguines d’animals, cuineta... són molt reacis a treballar amb materials naturals com fruites, xocolata, cafè, farina... en aquest sentit no es desenvolupa gens la promoció ni la difusió d’aquest nou material sempre és el mateix.

I finalment, els projectes de noves tecnologies de Menorca i Eivissa.

Els objectius de crear un blog són:

-       Apropar-se a les famílies establint altres vies de comunicació, 

-       donar a conèixer la seva  pràctica educativa a tota la comunitat educativa i a la societat.

-       Implicació de les mestres en les noves tecnologies

Crec que amb l’avanç que hi ha avui amb les noves tecnologies, l’eina de tenir uun blogs’ajusta moltíssim aquesta necessitat de canvi que sofreix la societat.

Em sembla una molt bona proposta ja que, és una eina comunicativa  que engloba a tothom, quasevol persona pot consultar la información del blog. I és una prova on els pares poden seguir l’evolució i els aprenentatges dels seus fills.

 Penso que l’elaboració d’un blog a la meva escoleta no aniria bé, ja que, cada mestra té la seva forma de treballar i la seva metodologia. Ja hi ha recursos comunicatius que funcionen molt bé (l’àlbum i els plafons), a més, el que es vol potenciar és la comunicació via cara a cara, perquè a part de que l’escola només conta amb un ordinador amb Internet, no hi ha temps per dedicar-li ni per poder utilitzar-lo. S’hauria de dur a terme des de casa.

 D’altra banda, les famílies tenen una posició socioeconòmica mitjana- baixa , pel fet,  que l’escola no pot ni vol suposar que tothom té Internet a casa i pot consultar el blog. Així que per totes aquestes raons no tendria sentit fer-ho.

 Encara que vull comentar que amb el projecte de millora que hem plantejat hi ha un canvi sobre la metodologia de les Mestres. Una gran part de l’equip educatiu està motivat i amb ganes de començar a fer feina i canviar la metodologia, de compartir i aprendre les unes de les altres, en canvi hi ha part de l’equip que amb les seves respostes deixen entreveure que les manca motivació per treballar conjuntament, suposadament a causa de que aquesta parella de mestres porten molts d’anys treballant juntes i tenen diferents formes de fer feina.

EXPOSICIONS DE L’ITINERARI B

Concepte de pla de millora: els plans de millora sorgeixen de la pretensió de canviar alguna cosa, ja sigui parcial o global, de la realitat educativa. Impliquen un canvi que suposa una major eficàcia i un major servei als alumnes. Pel que he pogut escoltar aquests dies, a l'etapa de 0-3 aquests plans es fan però no són visibles, suposo que per la por i els dubtes que tenen les mestres a canviar i innovar. A més a més, els falta una peça fonamental, l’avaluació. Sense l’avaluació el pla no té èxit ja que no podem esbrinar si el pla aconsegueix assolir els objectius o no.

Concepte de canvi: una modificació de qualsevol aspecte, ja sigui global o parcial de la realitat educativa. Està lligat a la innovació, ja que parteix de la intenció de canviar alguna cosa. Una de les idees exposades que més van cridar la meva atenció és la por que tenim les persones de fer canvis en la vida (com passava en els projectes de millora que treballaven els Blogs). Canviar implica una incertesa i per tant ens provoca inseguretat perquè no sabem cap a on anam ni si sortirá bé.

Concepte de bones pràctiques: accions o experiències que es duen a terme i que beneficien l'autonomia, aprenentatge-ensenyament  dels infants. Necessiten una planificació, uns objectius i que estiguin fonamentats en la teoria. També necessiten una avaluació, tot i que, com passa amb els plans de millora, s'obliden de fer-la.

Es tracten d’intervencions contextualitzades en un centre i grup d’alumnes que obeeixen a una seqüència formativa planificada i que es desenvolupen amb la metodologia, les activitats  i els recursos  més adequats, i  que generen aprenentatges significatius. 

A la vegada, es tracta de propostes que disposen d’un sistema d’avaluació que permet reflexionar sobre el disseny i els resultats i reorientar-les per aconseguir una millora continuada.

Concepte d’innovació: La innovació comporta intervencions, decisions i processos intencionals de canvi educatiu referent a actituds, idees, cultures, continguts, metodologia, i pràctiques pedagògiques amb l’objectiu d’assolir una millora en la pràctica. 

Quan parlem d’innovació cal parlar de l’actitud del professorat: és aquest qui té l’ingredient per iniciar la innovació, així doncs, l’èxit de la innovació ve de la mà del professorat. Ha d’haver la voluntat i el compromís. Les innovacions poden sorgir de molt de llocs (d’un grup de feina, de dos professors...)

Són racionals perquè un la desitja però a vegades es per enveja (els camps emocionals entren en aquesta tasca). A vegades el mestre innova fora de l’aula (al moment del cafè).  També donen lloc a les innovacions a partir de diàlegs, de la lectura, de cursos...

Les innovacions no poden ser obligades, sorgeixen d’una necessitat, d’un conflicte, d’una situació que doni resposta, és un viatge que va i ve. .  no en de triar ni centralisme ni descentralisme. Una cosa intermèdia. Es poden copiar innovacions que s’han fet però aplicada al nostre context.

També qualsevol persona és un agent de canvi (qualsevol persona pot generar una innovació). La innovació crea molta angoixa  (hi ha gent que s’espanta i torna enrere). Per últim, la innovació pot ser planificada o es va fent.