VALORACIÓ DE LES MEVES PRÀCTIQUES

Des de que vaig començar a l'escoleta fins al dia d'avui; he de dir que he après moltissim i sobretot he disfrutat al màxim de cada infant i cada moment que pas amb ells. La veritat que els primers dies em va costar un poc, em sentia diferent, però a poc a poc, vaig entrar amb les dinàmiques, participant com una mestra més.

Com tot aprenentatge, al principi va ser díficil  perquè havia de conèixer els materials, els espais, les rutines,  els costums i les manies de cada infant, cosa que no va ser fàcil, ja que cada infant és un món. També tenia moltes pors com ja vaig explicar a la primera motxilla però gràcies a la meva tutora i al bon clima del centre les he pogut anant superant. Així que voloro moltíssim la feina que fa la meva tutora i sobretot que sigui una persona tan propera a les famílies i als infants, amb la que puc parlar de qualsevol tema, sempre està disposta a ajudar-me en tot i sobretot valoro que em deixi prendre decisions i m'involucri al màxim amb tota la feina del nostre grup.  

Al començament els infants no terminaven de mollar-se i alguns ni em feien cas ni m'obeien, dir que a la meva classe tinc varis nins molt inquiets i amb problemes de conducta el que fa que la relació amb ells hagi estat encara més difícil.  No deixava de preeguntar-me com podria actuar per què els nins més conflictius m'obeeixin, quines estratègies hauria de dur a terme, si serien les adequades o no. Vaig parlar amb la tutora per a que m'aconsellés i amb la psicopedagoga. Però podria dir que al dia d'avui tots el infants ja em veuen com a n'Eva, ja tenen tanta confiança amb jo que inclús venen contínuament a dir-me que s'han fet mal o em conten alguna cosa abans que a les altres mestres del centre o a n'Eva, volen fer les activitats amb jo, alguns inclús volen que estigui  a davora seu a l'hora de dormir. Aquest fet m'omple d'alegria i de satisfacció, perquè no pensava que lograria tan ràpidament guanyar-me als infants i establir aquesta relació tan afectiva i sobretot és meravellós sentir que uns nins que acabes de conèixer t'estimin tant,és una sensació verdaderament preciosa; cosa que fa que el dia a dia vagi a l'escoleta amb moltes ganes i m'ho passi pipa.

Per tant, la relació i els llaços que he establert amb els infants s'enriqueixen cada dia més. Amb aquestes pràctiques m'estic adonant de la quantitat de coses que es pot  aprendre d'un infant i de que gaudeixo cada dia més, de veurel's i d'ajudar-los en la seva evolució i amb els seus aprenentatges. En definitiva, veig que no m'he equivocat de professió i que tenc moltes ganes d'acabar  per poder exercir de mestra i dedicar-me a aquesta feina que tant m'entusiasma i em fa sentir-me plena perquè crec que fer una feina que no t'agradi i que no sigui vocacional és un martiri.

En definitiva, fent una valoració crec que és una experiència molt positiva, on estic aprenent moltíssim i puc posar en pràctica els conceptes teòrics que he anat treballant al llarg d'aquests tres cursos, m'he adonat de les estràtegies que tinc i de les que encara puc asolir, sé que encara puc millorar i per això intent esforçar-me i treure el màxim profit a aquest període.

BONES PRÀCTIQUES 0-3 ANYS

Després de visitar i explorar amb atenció totes aquestes propostes elegir tres que més m’agradessin ha estat complicat, perquè cadascuna té alguna cosa que em crida l’atenció i crec que totes en algun moment s’hauria de posar en pràctica.

• La llum

M’ha semblat una activitat molt encertada per treballar les sensacions i els sentits dels infants, a més la llum està immersa en el món que envolta a l’infant i això li ajudarà a desenvolupar les seves capacitats perquè encara que paregui un concepte difícil de treballar a infants tant petits dóna molt de joc i se li treu molt de profit amb un sin fi de materials i recursos. Per exemple, amb fanalets, llanternes, contar un conte amb titelles i fer-lo a través d’un llençol i amb un un joc d'ombres provocant-los amb la seva pròpia ombra, simplement amb un retroprojector i un llençol. La finalitat es que el nens/es es sentin encuriosits per descobrir allò que s'amaga darrera el llençol i així motivar-los a jugar amb les seves ombres i amb la dels altres.

 Els infants es senten molt atrets per descobrir que els objectes i les persones tenen ombres. Alhora els infants sempre estan disposats a posar-se en relació amb elles i penso verament que amb les ombres tenim una oportunitat de tocar un dels seus centres d'interès. I a partir d'aquest centre estimulem la raó i la imaginació. A més a més, el tema de les ombres promou milers de jocs i activitats interessants, jocs a l'interior o a l'exterior, on es desenvolupa tot un treball de llenguatge de les ombres, de la construcció de la identitat, de l'exploració de l'entorn i de l’expressió corporal... També es tracta d'un recurs fàcil d'utilitzar a les aules d'educació infantil ja que no són necessaris gaires materials i es poden aprofitar diferents elements naturals com herbes, fulles o plomes.

 Vull destacar un paràgraf de l’article amb el que estic totalment d’acord i m’ha agradat molt la manera d’escriure’l “El nostre entorn està ple de fonts de lluminositat, tant de llum natural com d'artificial. Un ambient ric d’estímuls ofereix a l'infant moltes possibilitats d'establir interaccions amb els món que l'envolta, facilitant el desenvolupament de les seves capacitats. Així doncs, donar un tractament pedagògic de la llum vol dir donar als infants una lupa de gran augment per mirar, trobar i prendre consciència del petit detall de les coses. Vol dir permetre que impregnin la seva retina amb les possibilitats lúdiques que ofereix la llum”

• Juguem amb magranes.

 En aquesta experiència, els infants de l'aula, manipulen els grans de les magranes. Durant les pràctiques he observat que als infants els agradà molt manipular els aliments sobretot la fruita. I la magrana és una fruita amb multitud de possibilitats i a la cual els infants no estan tan familiaritzats amb ella com ho estan amb la taronja o el plàtan. Aquest tipus de material ens ofereix un ampli ventall de sensacions amb els diferents sentits, per exemple, mirar el color (vista), palpar l’aliment (tacte), desgranar els seus fruits (motricitat fina) que són humits i freds(tacte, sensacions), tastar-la (gust). També els poden contar, poder fer agrupacions, etc. I a més, es pot fer amb altres fruites, per tal que els infants comparin tot allò que han après amb cada material.

 És molt important fomentar les activitats sensorials ja que esdevenen una font inesgotable d'informació. En les primeres edats els infants aprenen i descobreixen el món que els envolta gràcies a la informació que reben dels objectes, se’ls fiquen a la boca, els agafen i els tiren al terra, etc.

 M'agrada sobretot perquè permet a l'infant tocar i embrutar-se cosa que a moltes escoles pareix que està prohibit, com és el cas de la meva escoleta de pràctiques. Suposo que és per les famílies que no els agrada que els seus fills vagin tacats.

 A més a més, cal remarcar el fet de què el material que s'empra per dur a terme l'activitat és natural, desperta la curiositat i es proper a l'entorn de l'infant. D’altra banda, es deixa  el material comercial, estructurat i dissenyat pels adults, que a vegades limita les activitats i la descoberta dels infants. A part d'activar els sentits, també s’introdueix als infants en el món de l'art, perquè veuen que amb les magranes es pot pintar . En definitiva, aquest tipus d'activitats faciliten l'aprenentatge autònom de l'infant ja que li permeten guiar el seu procés i dedicar-hi el temps necessari en cada moment.

•  Poder anar a beure aigua.

 He triat aquesta proposta perquè crec que és la millor ja que observant la realitat de les escoles he vist que sempre són les mestres qui serveixen l’aigua i sobretot una cosa de les que no estic d’acord és que els infants no poden beure quan ells volen sinó sempre amb el berenar i a l’hora de dinar, moltes vegades els infants demanen aigua i la contestació és si ara desprès amb el dinar. Cosa que a jo no em pareix bé, però bé això depèn de cada mestre i de la seva forma de fer a la classe. Es per això que crec que és innovador que siguin els infants qui puguin anar a beure aigua quan tenen set i el que és més important, servir-se ells mateixos. La jornada escolar està plena de moments senzills que tenen un valor educatiu molt important i que fomenten l'autonomia dels infants i aquest és un d’ells que moltes vegades no s’aprofita. Són aprenentatges que pareixen tan obvis que molt sovint els passem per alt.

El que moltes vegades passa és que les mestres anant amb presses i ens manca la paciència, que va lligada al temps. Donar aquesta llibertat i fer als infants cada vegada més autònoms suposa tardar més temps i haver d’estar més implicada, lo que pot provocar que hi hagi una desorganització, etc. L'aprenentatge és un procés que necessitat aquests dos ingredients: paciència i temps. És d'aquesta manera que els infants construeixen els seus coneixements i el seu domini de l'entorn proper.

UN DIA A UNA AULA D'EDUCACIÓ INFANTIL

UNA JORNADA A L'ESCOLETA

1.      Què fan els infants en un dia típic?

ELS RIALLERS 2/3 ANYS, DILLUNS

9.00-10.00	JOC LLIURE/TROBADA/RITUAL D’ENTRADA -          Rebuda dels nins dins l’aula -          Joc lliure -          Passar llista/encarregats del dia/revisar els plafons.
10.00-10.30	BERENAR/HIGIENE
10.30-11.00	ACTIVITAT DE LA UNITAT DIDÀCTICA -          J. Exploració i descoberta -          J. Estimulació sensorial -          Tallers -          J. Estimulació lingüística -          J. Motrius
11.00-11.45	PATI
11.45-13.00	HIGIENE/DINAR -          Ens preparem per dinar (bany, rentar mans...) -          Asseguts a taula i dinam
13.00-15.00	HIGIENE/MIGDIADA -          Higiene personal (bany, rentar mans...) -          Migdiada
15.00-17.00	HIGIENE/BERENAR/JOC LLIURE -          Higiene personal (preparem per berenar) -          Berenar -          Pati

   2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

És l’equip docent  qui decideix als claustres com ensenyar i avaluar. Però és la coordinadora qui ha d’elaborar la proposta del Projecte Educatiu de Centre, el projecte curricular d’etapa, de les programacions d’aula, de la Programació General Anual i de la Memòria Anual i fer-ne el seguiment. A més és l’encarregada de proposar els procediments d’avaluació de les diferents activitats i projectes del centre, i col·laborar en les avaluacions externes del seu funcionament.  Mentre que la tutora a de dur a la pràctica el programa educatiu dins l’aula i participar en l’elaboració del PEC, PCC, PGA i Memòria Anual.

   3. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?

Els mestres han de saber entendre el nen i la nena de forma integral, procurant-li una bona autoestima. Tenir present el treball de les emocions i tractar sempre la diversitat perquè cada infant té una personalitat, un nivell de coneixement i un ritme diferent.

Les pràctiques tant per part de l’escola com meva crec que han de donar resposta a les necessitats més immediates dels infants amb eficàcia. Per aquest motiu cal tenir un apropament a l’infant i aquest apropament s’aconsegueix desenvolupament l’estrategia de l’escolta que bé ens planteja en Loris Malaguzzi. Així doncs, hem d’escoltar als infants perquè així podrem prescindir eines que ens ajudaran en la nostra tasca (la descoberta, el plaer, la reflexió i l’alegria d’estar amb els infants).Si escoltam als infants estarem gaudint d’un vincle on prima la confiança i afecció, podrem comprendre com i per què pensen i parlen els infants, comprendre què fan , demanen, desitgen, comprendre quin missatge prefereixen, com obtenen coneixement…

A més cal dedicar un temps de qualitat, així hem de ser  pacients  i estar disponibles perquè això ens permetrà veure més de l’infant.  Una altra pràctica que els ajuda és sentir-se  valorats i que sàpiguen que els observan i que hi són presents. Per tant, hem de mirar-los als ulls, posar-nos a la seva altura, repetir les coses si tenen dubtes,  sempre contestant les seves preguntes,  activar el desig,la voluntat i el gran plaer que proporciona el fet de poder intervenir en projectes.  Cal estar al costat dels infants per jugar, per solucionar conflictes, per interactuar,per reforçar conductes negatives, premiar els logros i sobretot respectar i escoltar al nin/a de forma amorosa, atenta i plena de dosis de sensibilitat per poder connectar amb la seva història.  També cal entendre l’aprenentatge com la possibilitat de respondre preguntes, perquè així podem ajudar a l’infant a construir experiències de coneixement des de la globalitat. Hem d’afavorir activitats que donin temps continus, lligats a experiències de continuïtat que els permeten construir i aprendre des dels coneixements previs.

D’altra banda, crec que els infants de 0-6 anys depenen de la figura de l’adult, per tant, l’escola com jo he d’intentar que els infants puguin:

-      Ser ajudats en les activitats que no poden fer tots sols,

-      Ser atesos en les seves necessitats de seguretat, nutrició, higiene i salut,

-      Rebre de l’escola una atenció especial en un moment peculiar de la seva vida.

A més a més, han de tenir el suport dels mestres en les seves iniciatives espontànies i ser incentivades a :

-      Jugar i moure’s en espais amplis,

-      Expressar sentiments i pensaments.

-      Desenvolupar la imaginació, la curiositat i la capacitat d’expressió,

-      Diversificar activitats i companys d’interacció.

-      Corregir conductes i complir les normes (totes les mestres es respecten i actuen igual, si per exemple, un alumne al pati no cumpleix les normes se li diu que no puc jugar i a d’asseure al banc,fins que la mestra no li doni el permis no podrà reincorporar-se encara que la mestra se’n vagi i les altres quedin, és la que l’ha renyat qui li ha de corregir.

   4. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

L’organització de les aules: a les aules se disposa del mobiliari i el material didàctic d’acord amb els següents principis:

-      L’organització de l’espai ha de respectar les diferents necessitats dels infants i les diverses activitats que es proposin.

-      Els diferents llocs que s’haurien de tenir en compte quan organitzem l’espai, que determinarà la posada en pràctica de les diferents activitats, serien:

·         Llocs de trobada/joc lliure/ ritual d’entrada:  que afavoreixen que els infants parlin, comentin, juguin.

·         Llocs d’acció individual o en petit grup.

·         Lloc de gran grup (sala de psicomotricitat, pati)

·         Lloc per dormir o descansar.

·         Llocs d’acció individual

A més organitzar l’aula comporta tenir presents no només els aspectes físics com distribució, ordre, estètica...sinó també els relacionals, i crear un clima d’afecte, tranquil i alegre. I finalment, també s’han d’organitzar els materials tenint present que siguin adequats i variats, que es trobin a l’abast dels infants i que propiciïn el joc i l’aprenentatge. 

Per exemple, dins l’aula dels riallers trobam tres armaris i vàries prestatgeries, dels quals dos serveixen per guardar els materials com contes, pintures, arxivadors, joguines, plastelina... i l’altre és d´ús exclussiu de les mestres per guardar les seves coses. Hi ha dues taules petites on s’asseuen 8 infants a cada una. Desprès tenim una taula gran on la mestra guarda els objectes que duen els infants a classe, papers, contes…també hi ha dues finestres per on entra la llum natural, un radiador penjat a la paret.Desprès hi ha diferents racons: el de bricolatje i construccions, de les disfresses, de la cuineta, de les revistes. Una estora i molts plafons. També a l’aula tenim penjam notes diàries explicant la jornada. Un plafó informatiu on s’anota la informació de cada infant relacionada amb els menjars del dia, la migdiada i el control d’esfínters, així com tots els aspectes que puguin ser rellevants. I plafons amb activitats o projectes realitzats a l’escola: fotos dels nins/es fent diferents activitats, explicar la importància de cada activitat realitzada, els aprenentatges que afavoreix.  El plafó de quin temps fa avui?el plafó dels encarregats, el plafó de qui ha vingut a classe?el plafó de berenam de…

L’organització dels espais estan organitzats depenent de l’ús que se’ls dona. Un aspecte fonamental, es que l’organització dels espais ha d’ajudar a desenvolupar l’autonomia, facilitant llocs propis i d’ús comú, per poder  relacionar-se, espais de moviment, per a dormir, etc. Així doncs,  pensant en els recursos que ofereixen , les possibles utilitzacions que es poder fer, els elements que es poden instal·lar, etc. I no sols de l’escola; també dels recursos que pot oferir l’entorn (els pares i les mares, el barri,el medi natural i social proper a l’escola...) de manera que es puguin descobrir les possibilitats d’utilització i d’intervenció.

L’organització dels horaris/rutines: dins el marc escolar parteix de les necessitats fisiològiques dels més petits (temps d’activitat, descans, alimentació, higiene), les quals marcaran el ritme de les activitats i entorn a les quals s’estableixen rutines quotidianes.

No es pot establir un horari estricte, s’ha de tenir una visió simultània de la globalitat i de cadascun dels detalls, cercant sempre l’equilibri entre activitat i descans, acció individual i acció grupal, activitat lliure i activitat dirigida, estructurada i espontània, a l’interior i a fora, rutina i novetat, soroll i silenci, ritme intens i relaxació...

La titularitat del servei correspon al Patronat Municipal d’Educació Infantil de l’Ajuntament de Palma qui és el principal encarregat de decidir per on comencar i quan acabar; sempre tenint en compte les necessitats fisiològiques de l’alumnat, el temps que diposam, l’horari prestablert, etc.

Quan sorgeix un problema dins la jornada escolar, s’intenta analitzar aquest problema, es demana ajuda si cal, es pensen les alternatives i solucions que es poden donar a terme, intentam triar la alternativa més adequada depenent de la situació que es dona i ho possam en pràctica.

Les rutines que es duen a terme a l’aula són: penjam les motxilles i els babis, ens acomiadem recullo les juguetes, ens desplazam en ordre, ens posem els abrics i jaquetes i em rento les mans.

   5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

Els infants de l’aula 2-3 anys (aula els Riallers), són infants amb uns nivells cognitius, socials, emocionals molt distints pel fet que hi ha infants que ja han complit els 3 anys, i altres que encara tenen dos anys, a més hi ha tres alumnes dins programa de necessitats educatives especials.

La gran majoria de l’alumnat juguen en petits grups2-3 o de forma individualitzada. Solen ser infants que es relacionen entre ells d’una forma gradual, també cerquen l’atenció de les mestres. Encara que hi ha 2-3 que no s’involucren massa i no demanen aquesta atenció passen més desapercebuts dins l’aula.  

Els infants més grans són aquells que prenen la iniciativa i els que són més extrovertits i socials. Cal destacar un en concret, en Raul és el lider de la classe, és un infant bastant dificil ja que no hi ha manera que es comporti ni que obedeixi, li costa molt obeir i encara que l’intentam reconduir i reforçant continuament els seus comportaments, tenim certs problemes. La resta de la classe ja el coneix il’ha etiquetat com el “dolent” i no s’atreveixen a fer-li front, li tenen por i sempre li associen les culpes a ell.

Els infants s’ajuden a aprendre entre ells, mitjançant l’observació d’accions determinades. Aquestes accions són la imitació (l’activitat d’un infant desencadenal’activitat en un altre infant que li serveix demodel per desprès reproduir-la introduint matisos), la coconstrucció ( els nens utilitzen les seves idees i accions junts per aconseguir fins comuns, aquesta coconstrucció pot ser consensuada o activitat compartida o coconstrucció conflictual) i finalment l’activitat guiada ( és quan una activitat d’un infant és dirigida a travésde l’ajuda d’un company) Sobretot a través del diàleg hi ha infants molt atents i observadors a tot allò que fem dins l’aul que ajuden a la resta de companys, repetint allò que diu la mestra o donant la seva opinió. Són infants molt actius i participatius que sempre volen contar coses i es fan notar bastant a la classe. 

   6. Com interactuen amb el mestre/a?

Els alumnes interactuen amb el mestre a partir del diàleg (encara que hi ha alguns infants que no s’entén el seu llenguatge oral perquè encara no està prou desenvolupat o també perquè hi ha infants que estan dins programa perquè tenen una mancança en el llenguatge) que es pot produir en qualsevol moment de la jornada. Per exemple, el moment de l’arribada sempre abracen i donen petons a les mestres i ens conten alguna vivència o mostren determinats objectes que duen, desprès et crideno t’agafen de la bata perquè volen dir-te alguna cosa, en definitiva, realitzen diferents accions per a cridar la nostra atenció i poder establir un feed-back.

   7. Com s’interectua amb les famílies?

El tutor d’aula rep i explica a les famílies l’evolució de llurs fills i filles; hi dialoga per trobar conjuntament els millors camins per educar, globalment i en tots els sentits, als infants. Per tant, ha de saber tractar amb persones molt diverses, ja sigui per raons de gènere, edat, ètnia o classe social.

Els mestres interactuen amb les famílies diarament, en el moment en que deixen als infants dins el centre i en el moment en el que els recullen. Per exemple, en el moment en que les families deixen els infants en l’aula,  els pares solen comentar si no han passa bona nit,  fins quina hora estaran avui a l’escoleta, si hi ha que donar-lis qualque medicament perquè estan malats o posar-li alguna crema abans de sortir al pati, són alguns exemples dels temes de conversa que les famílies fan.  També es comuniquen de forma indirecta mitjançant la pissarra vileda que hi ha fora de l’aula on especifica l’informació diaria de cada infant (si han menjat, si han fet pipi i caca, algunes observacions del dia, si han fet deposicions, si necessiten dur al dia següent un material determinat), els informes de l’alumnat i les avaluacions trimestals i amb el llibre d’aula.

A més,  les famílies participen a les festes que es fan (Nadal, la de fi de curs,etc). Pel final de cada trimestre és pot fer una tutoria on es dóna l’informe. Les tutories individuals les poden solicitar tants les famílies com les mestres per tractar temes de hàbtis i comportaments. 

Les famílies dels infants de 2-3 anys també interactuen en els projectes de la programació, per exemple, ara toca treballar la unitat didàctica “la cuina” i venen alguns papas a cuinar alguna recepta.

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants?

Sí

Com és aquest pla?

Abans que els nens / es arribin per primera vegada a l'Escola, és convenient tenir una reunió amb els pares i mares en què es tractaran temes de gran interès com:

• Explicar les dificultats que es poden presentar quan l'alumnat s'incorpora per primera vegada al Centre, i les formes en què poden manifestar-les.

• Indicar les mesures que s'han de prendre per facilitar l'adaptació. Es recomana proporcionar una sèrie de normes o pautes que els pares i mares hauran de seguir per afavorir l'adaptació del nen / aa l'escola.

• Recórrer les instal · lacions i dependències del Col · legi. La visita serà guiada pel tutor / a perquè els pares i mares coneguin el Centre i els espais que els seus fills / es ocuparan.

• Insistir en l'estreta relació que s'ha de dur a terme entre la família i l'escola per potenciar el desenvolupament del nen / a. El nen / a ha de percebre bona relació entre el seu mestre / ai els seus pares.

• Exposar la planificació d'aquest període i les raons que ens han portat a realitzar d'aquesta manera. Expliquem el perquè dels horaris, la divisió dels grups, l'increment de la jornada progressivament, ........

Quan el nen / a es separa de les seves figures d'afecció solen aparèixer conflictes i conductes del tipus:

1) Conductes per recuperar la figura d'afecció:

- Plors incontrolats.

- Intents de fugida.

- Ansietat.

2) Conductes regressives:

- Descontrol d'esfínters.

3) Figures d'ansietat:

- Tremolors.

- Tics.

4) Trastorns alimentaris i de la son:

- Vòmits.

- Malsons nocturnes.

No han de presentar tots ja que hi ha diferències d'uns nens / es a altres i intervenen variables nombroses: edat, sexe, familiaritat del lloc, coneixement previ de les persones, presència d'altres germans o familiars propers, .....

L'objectiu principal en aquest període d'adaptació és facilitar l'adaptació del nen / a al centre, establint diferents vincles afectius entre ells i amb la seva mestra.

Altres objectius:

• Conèixer alguns espais del centre, tant interiors com exteriors (aula, lavabos, sala de psicomotricitat, pati) per poder desenvolupar-cada vegada de manera més autònoma.

• Conèixer el nom dels seus mestres i el d'algun company.

• Reconèixer part integrant d'un grup bàsic.

• Adquirir progressivament certes rutines.

• Familiaritzar-se amb materials i activitats quotidianes.

• Afavorir la confiança i les relacions dels pares en el centre.

Es treballarà:

• Conèixer al seu mestre / ai els seus companys / es, i en reconeix alguns noms.

 • Prendre contacte amb els materials de l'aula.

• Percepció de les necessitats corporals i normes per a satisfer-demanant ajuda quan sigui necessari.

• Iniciar-se en l'aprenentatge d'hàbits i rutines diàries.

• Expressió de les necessitats personals.

• Utilització de les formes socialment establertes per relacionar-se amb els altres: salutacions, comiats i peticions.

• Conèixer l'entorn escolar i les instal · lacions del centre, principalment la seva aula

• Acceptació de les normes establertes per al funcionament del grup classe.

• Identificar el símbol o fotografia que li correspon.

Les activitats que es realitzin durant el període d'adaptació han de ser motivadores, significatives, socialitzants, lúdiques i globals. Al començament solen ser senzilles i de curta durada. A mesura que el nen / a es va adaptant, la bateria d'activitats serà més complexa. A tall d'exemple, proposem algunes:

1. - Exploració i joc lliure per l'aula i pati, per tal de descarregar emocions, sentiments i angoixes pròpies d'aquests moments.

2. - Reconeixement del lloc on han d'estar les seves pertinences.

3.-Presentació de l'aula, de les diferents zones i racons, aprenent el nom dels diferents materials ia utilitzar adequadament.

4. - Presentació de la mestra, dels seus companys i companyes. Jocs i cançons per aprendre el nom.

5. - Ús de salutacions de cortesia.

6. - Maneig del calendari, llista de classe i mural d'estacions de l'any.

7.-Manipulació de diferents materials.

8.-Cantar cançons.

9.-Narració de contes.

10.-Fitxes individuals de pinto, enganxar trossets de paper ... introduint alguna de les tècniques plàstiques més senzilles.

11. - Introducció de les normes que regiran la convivència a l'aula, així com de les rutines i hàbits.

La classe presentarà un aspecte alegre i acollidor sense massa joguines, el material l'anirem traient a poc a poc explicant com de ser usada i on es guarda.

La metodologia que empren es basa en un ensenyament global, constructivista, participativa, activa, lúdica i basada en la concepció d'un aprenentatge significatiu.

L'aula ha d'estar preparada per a aquest moment, és per això que ha de tenir una decoració atractiva i alegre al seu torn, així com, crear un clima de confiança, tranquil·litat  i seguretat que li proporcioni benestar al nen / a.

L'avaluació es durà a terme mitjançant l'observació directa i anotant al diari d'aula aquells aspectes més rellevants:

Nens que ploren, nens que s'aferren a l'adult, nens que s'aferren a un objecte portat de casa, nens que ploren durant tot el temps, nens que no realitzen les activitats proposades, etc.

En finalitzar el període d'adaptació omplen la "Fitxa d’observació del període d'adaptació ". També elaboraren un document d'avaluació del període d’adaptació on es reflecteix tant l'evolució del grup d'alumnes com la nostra pràctica docent, la implicació de la família i la col · laboració del mestre / a de suport.

Referent a la temporalització cal dir que el període d'adaptació es desenvoluparà al llarg de tot el mes de setembre (Aquest període serà modificat si les característiques dels alumnes així ho requereixen).

Abans del començament de curs es realitzarà una reunió de pares, més de la que ja s'haurà realitzat en el mes de juny. En aquesta reunió es tracten els següents punts:

-Es realitzaran les presentacions.

-S'ha d'informar sobre normes del centre i aula.

-Activitats relatives a l'aprenentatge d'hàbits, destreses i rutines bàsiques.

-Estratègies metodològiques a l'aula ia casa.

-Distribució d'horari.

-Normes d'organització i funcionament del grup.

-Col · laboració i implicació familiar en les activitats escolars.

-Objectius del curs i continguts que es treballaran aquest primer trimestre.

-Recordarem algunes normes de funcionament i organització de l'aula.

Durant el mes de setembre també es realitzaran les entrevistes amb els pares / mares. En aquesta entrevista es recull tota la informació possible sobre els nous alumnes i donem als pares orientacions sobre les properes setmanes.

Existeix un pla d’acollida pels mestres?

No

CONCEPTE D'INFANT

L’infant és un subjecte amb capacitats pròpies d’aprendre i d’ampliar el seu propi món. És una persona molt particular amb la qual els adults poden aprendre constantment. Són éssers plens de vida, on la descoberta i la imaginació per les coses els apassiona. Són agents actius. A més, té una relació de dependència amb la figura de l’adult on amb el desenvolupament cognitiu i la maduració anirà deixant de banda aquesta dependència per assolir l’autonomia. Per tant, es un ésser que es troba en ple desenvolupament que presenta necessitats de tipus físic, afectiva-emocional, personal, social i intel·lectual i que finalment, té uns drets iguals que la resta de la societat.

QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?

ABANS D’ANAR AL CENTRE

A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu.

La premissa fonamental és que li agradi la seva professió, que tingui vocació pel que fa. Crec que per a mi, un mestre ideal és aquella persona que:

·         T'ajuda a conèixer alguna cosa que desconeixes, d'una manera propera, senzilla i amena.

·         A més ha de fer arribar allò que coneix, però sense exigir-te que sigui el seu enfocament amb el que  l’interioritzis.

·         Aquell que es comunica amb emoció, i sense fer-te veure que tu no saps i ell sí.

·         Que comparteixi el que coneix, perquè vol compartir, no perquè sigui el seu treball.

·         Qui sap  propiciar  per a que sorgí la confiança suficient per poder preguntar-li el que sigui.

·         Que parli clar, ni alt ni baix, acabant cada frase, és molt important que sigui conceptualment clar, que no necessita llegir, perquè coneix el que explica i li agrada tant com et pot arribar a agradar a tu.

·         Que li agradi ensenyar (i aprendre, va al costat sempre) i que s'interessi per que els seus alumnes aprenguin. I que aquestes idees les transmeti molt clarament als seus alumnes i companys

·         Que tingui  il·lusió i entusiasme pel que està fent i per voler millorar constantment.

·         Que es prepari les classes sempre, encara que porti anys ensenyant.

·         Que connecti el que ensenya amb la realitat constantment.

·         Pensa que tots els seus alumnes són persones importants.

·         Es revela per ajudar-me quan ho necessito.

·         Admet  els seus errors.

·         Confia en els seus alumnes.

·         Té sentit de l'humor.

·         És pacient.

·         S'enorgulleix dels èxits dels seus alumnes.

·         Té una personalitat afable i cordial.

·         Té tacte i consideració.

·         Sobretot que ensenyi a pensar als seus alumnes.

·         És reflexiu.

·         És empàtic.

·         Propicia un ambient segur i pacífic entre tots.

És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6?

No crec  que sigui diferent, ja que, penso que ambos mestres han de tenir les mateixes competències, aptituds i actituds a l’hora de desenvolupar la seva tasca.

En què és diferent?

Penso que en res, perquè els estudis de Grau ja et preparem per ser mestre d’educació infantil (tant del primer cicle com del segon cicle). Si hi ha algunes diferències són envers activitats, situacions dins l’aula, continguts  i coneixements per part dels infants (de 0-3 serà un nivell de coneixement més simple que el nivell de coneixement de 3-6 anys, això es obvi ja que els alumnes van desenvolupant-se i madurant la seva capacitat d’aprenentatge)  i no tant per part dels mestres.

En què és semblant? Identifica els trets característics de cada un d’ells, en cas que sigui diferent.

La manera d’ensenyar a infants d’ambos cicles ha de seguir la mateixa línia, a més, el pas d’un cicle a l’altre a d’anar de la mà i en la mateixa direcció. Per tant, el perfil del mestre d’infantil tant de 0-3 com de 3-6 ha de comprendre una sèrie d'actituds que el mestre d'infantil ha de potenciar:

• Actitud de respecte i confiança en el nen / a possibilitant que expressi les seves opinions i sentiments, sense por a cometre errors fomentant així el sentiment de seguretat en si mateix i la seva autoestima.
• Actitud afectuosa i favorable cap al tracte amb els nins/es, afavorint l'acostament (especialment en els períodes d'adaptació al centre i al grup d'iguals) el contacte corporal i el diàleg afectiu.
• Actitud tolerant i no autoritària animant els alumnes a que assumeixin responsabilitats de forma gradual, recollint les crítiques i propostes, en la línia d'anar construint una dinàmica de classe democràtica i participativa.
• Actitud favorable cap a la recerca i el descobriment, incitant els nens / es a què es interroguin, estableixin diàlegs sobre les seves pròpies idees i hipòtesis.
• Actitud i conducta coherent i estable de manera que els nins / es la puguin interpretar i predir.
  
  
• Actitud favorable cap a l'estudi, la formació i el autoperfeccionament en la línia d'un enriquiment personal i professional continu.
• Actitud oberta a la participació, l'intercanvi d'idees i opinions, al treball en grup i a la crítica i a l'autocrítica.

DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA:

1.      Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que vares definir.

La meva tutora es caracteritza per ser una dona molt amorosa, que transmet molta seguretat i tranquil·litat quan parla. Té un to de veu molt agradable, sempre xerra molt fluixet encara que quan la situació requereix renyar per corregir la conducta d’alguns alumnes sap imposar-se i sap fer pensar per a que els alumnes reflexionin que allò que han fet no és el correcte.  També és una persona molt ordenada, sempre elabora les activitats i les programacions amb molta antelació. Li agradà escoltar moltes opinions i demana sempre el punt de vista d’altres. Es preocupa moltíssim per la seva feina, inclús diria que es perfeccionista i exigent, vol que tot surti perfecte. És molt comunicativa tant amb les famílies com amb els infants, tots l’adoren, es veu que entén i comprèn a cada nin/a, sempre manifesta els seus sentiments i emocions envers els seus alumnes i és una relació recíproca. Respecta molt els ritmes de cadascú, sap ser pacient però també sap frissar quan calgui.  D’altra banda, li  agrada realitzar activitats molt creatives i estimulants i sempre té present que cal deixar als alumnes un temps a la setmana de joc lliure.

2.      Quin tipus de mestre vols ser?

Voldria ser una mestra que tingues les característiques que he apuntat a la pregunta del mestre ideal. Voldria  que els nins em considerin com un referent, una guia, que està amb ells per a ensenyar-los i puguin comptar amb jo sempre.  Que estiguin encantats de fer en tot moment tot el que jo digui i seguir el que jo pensi, que sàpiga despertar la curiositat i les ganes per a que ells vulguin aprendre a aprendre.  I sobretot ajudar-los a que se sentin segurs en si mateixos i a potenciar la seva autoestima, que se sentin còmodes i que puguin parlar-me i contar-me coses.

3.      Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?

La veritat que si que ha evolucionat sobretot tenint en compte la idea que tenia de mestre abans de cursar la carrera de GEDI. Al llarg de la meva vida acadèmica he tingut professors que han estat un referent i d’altres que millor no els hagués tingut. El concepte que tenia estava molt relacionat amb professors autoritaris, qui organitzava tot i l’únic que tenia el coneixement, a qui no se’l podia discutir. Ara penso que tot això s’ha acabat i que els alumnes no només s’han d’adaptar a les exigències i expectatives del professor sinó que és aquest qui també s’ha d’adaptar i sobretot donar la paraula i escoltar al seu alumnat. Perquè és l’única manera on aprenem tots.  Així doncs, sí que ha evolucionat ja que encara que des del principi vaig pensar en com és i com havia d’ésser un mestre,  i em vaig plantejar si jo tenia aquelles característiques i si seria una bona mestra,  sobretot tenia molt  clar quin tipus de mestra no volia ésser. A més, amb els aprenentatges de les assignatures he anant afegint coses i l’he anat perfilant cada cop més.