L’escola no canvia d’un dia per l’altre, sinó que és un camí de transformació
i d’aprenentatge on tots plegats hem de treballar. No és d’estranyar que els
canvis produïts en la societat actual, tenguin una incidència directa en les
institucions educatives, i per tant, en la funció dels mestres.
Al llarg de la nostra tasca professional ens trobarem davant de nins i nines
que sovint tendran uns coneixements previs i unes situacions emocionals diferents,
cosa que constitueix un repte, molts dubtes i a vegades impotència davant de tot el que no es pot resoldre des de
les aules. Crec que en aquestes
situacions, l’equip de mestres ha de fer
més pinya i buscar, a través dels claustres i deixar assessorar per part de professionals externs
mitjançant l’escolta i el diàleg o llegint articles, llibres especialitzats, realitzant
cursos, jornades, seminaris, en definitiva, és precisa un reciclatge permanent mantenint així una formació continua.
Fer de mestra és una experiència diària. Per més que es programi la matèria
i es dissenyin els horaris, cada dia depèn de la petita història de cadascun,
tant dels infants com dels mestres. Per aprendre
cal plantejar una escola entesa com un espai privilegiat on tothom pugui
desenvolupar alegria, és a dir, una escola que cuidi la vida de tots els
membres. Que sigui capaç de potenciar autoconeixement, per dotar de sentit la
nostra vida, només així podem descobrir-nos a nosaltres mateixos i als altres;
i descobrir el món que ens envolta. Com bé
diu Carles Perellada una escola on “ L’Art
de ser i d’estar amb els altres ens faci crèixer
i aprendre”
És evident que la feina de mestre necessita una dosi alta d’il·lusió i
optimisme,perquè només així podem educar persones que mirin el món amb
confiança. Els Mestres aprenen fent-se preguntes, observant, reflexionant, interpretant
la informació rebuda de la seva pràctica, sabent escoltar i no voler tenir
sempre la raó, se n’ha d’anar aprenent, i a participar també. Per tant, l’eix de tot l’aprenentatge ve de la
mà de la Teoria socioconstructivista. Nosaltres no podem aprendre sense
interacció però és la pròpia estructura la que es modifica, és una
transformació del procés maduratiu. Cal seguir a Maturana amb el seu llibre “Sols podem aprendre a través de la
conversació”
Així cal desenvolupar una escola entesa com un espai per conversar. I la
paraula no només l’ha de tenir el mestre sinó també l’infant perquè així tot
dos agents podem desenvolupar un aprenentatge significatiu. Com bé diu Carles Perellada “ El llenguatge és bàsic, les converses
marquen la nostra vida, són molt importants des de l’inici perquè són l’eina
que ens fa ser humans”
No obstant,
perquè una mestra aprengui, i perquè jo aprengui com bé he dit abans, és la
importància de fer-se preguntes i de donar respostes a aquestes preguntes. Per exemple,
preguntes referents a un projecte de millora:
Trop ganes
de canvi general i global? Coherent amb
el projecte educatiu? Provoca processos de formació i investigació? Cerca el
benestar de les persones implicades? És un
Projecte a llarg termini? Té
una finalitat específica? Es planifica, es concreta en
accions? I sobretot, que puc millorar? Com
ho puc millorar? Sense tenir por a equivocar-nos perquè dels errors ens fem més
forts i assolim un enriquiment.
QUÈ CAL PER A QUE JO APRENGUI?
La importància de les persones dels meu entorn, amb les quals puc aprendre
cada dia i compartir experiències i vivències de les pràctiques, amb els
mestres de la universitat, amb les meves companyes a través de les seves
exposicions, amb l’equip del centre de pràctiques (on el bon clima ajuda moltíssim).
En conseqüència, penso que encara que
les mestres disposem de poc temps, ens hem d’aturar i reflexionar envers la
nostra pràctica, donar-li un sentit a allò que percebim amb representacions
prèvies (l’observació com a eina bàsica tant en la formació inicial i permanent
del professorat com en la pràctica educativa), associar, indagar, pensar, extreure
conclusions i transmetre les meves opinions a altres persones per tal de contrastar i poder extreure el major suc possible.
