LES MEVES PORS

a)      Anota 10 preguntes per fer-te una entrevista a tu mateix

1. Quines expectatives esper assolir amb  la meva feina de mestra?
2. Quin tipus de mestra imagino que seré d´ aquí a uns anys?
3. M´ agradarà realment fer de mestra?
4. Tindré sempre una actitud positiva i d’entusiasme al llarg dels anys que faci feina de mestra?
5. Serè capaç de resoldre situacions conflictives dins l’aula?
6. Com reaccionaré davant l´ actitud negativa d´ un pare o mare vers el seu fill?
7.  Com serà la meva relació amb la tutora?
8. Com serà la confiança amb les famílies?
9.  Sabré intervenir dins l’aula?
10. Conservaré la meva il·lusió per formar-me contínuament?
11. Sabré adaptar-me al centre i als meus companys, fent feina en grup?
12. Por a no saber controlar-me (emocions, sensacions)
13. Sabré distingir els límits entre intervenir o respectar.
14. Com aconseguir a ajudar a satisfer les necessitats dels infants.
15. Saber quan podrem intervenir totes soles (fer de mestra). Quan estaré preparada.
16. Tenim els coneixements necessaris?
17. Sabre ajustar-me a les expectatives de les famílies
18. Com sebre com serà la resposta a nivell d’aprenentatge.
19. Por a no sebre actuar amb un infant amb nee.
20. Por a pares que qüestionen la nostra tasca.
21. Por a diagnosticar un trastorn dins l’aula.
22. Por a comunicar males notícies als pares

b)Respon per escrit almenys les 3 preguntes que et semblin més complexes.

1. Quines expectatives esper assolir amb  la meva feina de mestra?

Esper ser capaç de ajudar als meus alumnes a aprendre a aprendre, per això he d’estar preparada i això implica no només la responsabilitat de transmetre coneixements bàsics, sinó també el compromís de consolidar en els infants valors i actituds necessaris perquè puguin viure i desenvolupar les seves potencialitats plenament, millorar la seva qualitat de vida, prendre decisions fonamentals i continuar aprenent.

1.  Tindré sempre una actitud positiva i d’entusiasme al llarg dels anys que faci feina de mestra?

Jo suposo que sí, abans d’haver començat les pràctiques tal vegada he pensat que al llarg dels anys no tindria el mateix entusiasme perquè arribaria un moment que la monotonia em perdria però sincerament una vegada que he començat les pràctiques m’he adonat que és increïble la rapidesa amb la qual et vincules amb els infants, fa dos dies i ja sento tantes emocions i sentiments quan estic amb ells que crec que aquesta sensació sempre es mantindrà. Entre els infants d’aquesta edat i la mestra es produeix una relació màgica i si verdaderament la teva feina és vocacional i disfrutes de fer-la és molt gratificant.

2. Serè capaç de resoldre situacions conflictives dins l’aula?

La veritat que és la meva major por, no sé com reaccionaré davant algunes situacions ni si seré capaç d’adoptar la millor solució. Per exemple, avui ha vingut un infant que feia una setmana que no venia a l’escoleta perquè estava malalt, doncs ha estat plorant al menys una hora sense parar perquè es volia anar amb la seva mare. He intentat apropar-me a ell i calmar-lo però cada vegada plorava més. No he sabut actuar ni com fer-li callar, són aquestes les situacions que em fan passar angoixa. Però bé per això estic a les pràctiques per poder aprendre i superar aquestes pors.

                                                                                                       

c)      Què pots fer per resoldre la resta de preguntes?

Crec que el que puc fer és continuar amb la por i el respecte per la feina de mestre que estic sentint fins ara. Penso que amb la pràctica i el dia a dia aniré posant en marxa estratègies que sortiran soles a través de l’observació i de l’ajuda de les situacions viscudes al pràcticum. Ara és un nou camí que he d’anar experimentant i anar reflexionant i aprenent cada dia.