BONA PRÀCTICA DE CENTRE
1)Descripció de l’activitat:
L’activitat que hem escollit per explicar rep el nom “Diari de classe”. És una activitat que se realitza a nivell de centre i que ha començat a realitzar-se aquest any. L’activitat consisteix a la realització d’un diari de cada aula. La mestra és l’encarregada de redactar diàriament el contingut del diari, sempre se fa de forma vistosa, amb diferents colors i en moltes ocasions s’utilitzen fotografies, perquè com diuen al centre, una imatge val més que mil paraules! En moltes ocasions les fotografies són en blanc i negre, ja que s’imprimeixen a la mateixa escola i no hi ha molts de diners, però quan se tracta de fotografies d’activitats amb pintura o d’alguna festa, com ara el carnestoltes, s’utilitzen fotografies a color.
El diari en sí és un quadern normal, d’unes mides normals, però sí què és vera que cada aula ho confecciona i adorna com vol, fent referència al nom que tenen. La decoració i la confecció se va fent comptant amb l’opinió dels propis infants, sobretot a les aules dels més grans. La mestra sempre té el diari redactat amb allò que s’ha fet durant el dia abans que els pares comencen a recollir els infants, això normalment és a l’hora que els infants fan la migdiada.
És una manera de rebre informació sense la necessitat de bombardejar a la mestra a preguntes o quan és impossible que la mestra, per ix motius, pugui mantenir una llarga conversació amb els pares. A més, aquesta activitat permet a la tutora de l’aula i al centre tenir un enregistrament de tot allò que se fa a les aules de l’escoleta, fet que els ajuda a l’hora de confeccionar la memòria. Segons les mestres això també els ajudarà en els anys vinents, ja que com cada any canvien d’edat, és a dir, van rotant, poden accedir fàcilment en aquest recurs per agafar idees d’activitats.
A part de totes aquestes característiques positives que hem esmentat, també pensam que el diari de l’aula ajuda a que els infants se sentin part del seu grup, de la seva comunitat tant d’aula com de centre.
2)Amb quin grup d’infants, nivell i espai es fa?
Aquesta activitat se realitza a nivell de centre, és a dir, que hi participen tots els grups i aules del centre. La idea va sorgir després de veure que funcionava molt bé a una altra escoleta, ho varen comentar a una de les reunions de claustre i totes les mestres varen acceptar. A cursos anteriors, aquest tipus de informació se feia a una pissarra que també tenien als passadissos del centre, el problema era que la informació no era tan extensa com ara i tampoc s’acompanyava de fotografies. L’altre problema era que no quedava enregistrat i ordenat com si passa ara.
El diari a les aules dels més grans estan al passadís, a la vista de tots els pares, a les aules dels bebès o nadons estan dins les mateixes aules.
Les mestres del centre ens han comentat que en algunes ocasions els pares els han demanat si se podien portar el diari a casa per llegir amb tranquil·litat tot, i les mestres no posen cap inconvenient.
3)En quin moment?
Aquesta activitat és continuada, encara que la redacció del diari se sol fer per part de les mestres en el moment en que els infants fan la migdiada, per a que els pares quan venen a cercar als infants ho puguin llegir i observar amb detall. Hem pogut observar en contades ocasions que són els mateixos infants els que fan que els pares s’aturin davant el diari per a que el mirin.
4)Quin objectiu persegueix?Quin tipus d’aprenentatge promou?
Explicar i informar la jornada. D’aquesta manera els pares/mares tenen constància de què s’ha fet cada dia i tenen més eines i més informació per comentar la jornada amb els seus fills/es, i afavorir la comunicació pares/mares-fills/es.
És un aprenentatge per les mestres com una eina de reflexió i comunicació, per les famílies que poden observar el que fan els seus fills/es, i a la vegada, per els infants que se senten que pertanyen al grup.
5)Quin valor té en el meu centre?
Aquesta activitat que han posat en pràctica en aquest curs té molta importància en el centre. Totes les tutores d’aula ho fan, estan molt compromeses i satisfetes amb el diari de classe. Des del centre es comparteix aquest projecte, i tothom és conscient del seu valor, ja que abans es feia però d’una manera un tant superficial, perquè no quedava enregistrat. Però ara s’observa la importància que li donen les mestres i el centre en sí a la feina que es fa cada dia, el fet de que quedi constància no serveix només per consultar, sinó també per reflexionar sobre el que es fa, el que no es fa, si hauria estat millor canviar qualque aspecte,..., en resum per desenvolupar la feina d’educadora de la millor manera possible.
En el PEC i la PGA podem trobar explicitada aquesta pràctica. En el PEC com una altra manera de comunicació amb les famílies, i en el PGA com un objectiu organitzatiu.
6)Per què la consider una bona pràctica? Amb quines aportacions teòriques la relaciono?
Aquest tipus d’activitat és molt interessant i ens sembla què és una bona pràctica, ja que ajuda a tenir informats als pares de totes les activitats, els aniversaris, les visites de gent nova, etc., Un exemple d’això pot ser el dia que vàrem arribar les practicants al centre, les nostres tutores varen escriure als seus diaris corresponents que havíem arribat i que la nostra estància amb ells seria fins al juny, va ser una manera de presentar-nos a les famílies.
A més a més, amb aquest diari enregistren el dia a dia de l’aula, dels moments educatius, de les activitats, de les festes, visites, etc., i sempre es podrà consultar per part de les educadores, reflexionar envers el que s’ha fet, per millorar la feina i no quedar estacionades.
Aquesta activitat està relacionada per una part amb l’observació i documentació, a la qual fa referència en Loris Malaguzzi, on no basta fer la nostra feina sense deixar les nostres empremtes, ja que seria una feina sense sentit, faltaria una part molt important de la mateixa. I per altra part, es un canal de comunicació amb les famílies, a més de mantenir-les informades del què fan els infants, i de la importància de la nostra feina.
Comentaris
Els suggeriments que he fet amb les meves companyes és que hauria de fer-se abans de l’hora de dormir, perquè així els pares dels infants que no queden a dormir i els venen a cercar abans tenguin ocasió de llegir-lo al mateix dia.
Crec que això podria ser possible, però com també posen fotos seria un poc més complicat, ja que si està una persona sola no té el temps suficient. També he de dir que a la nostra escoleta hi ha molts pocs infants que no quedin a dormir.
BONA PRÀCTICA D'AULA
DE 2 A 3 ANYS: LES SAFATES D’EXPERIMENTACIÓ
L’experimentació és tot allò que ens envolta, que sempre es font de curiositat. Gràcies al fet d’explorar, manipular i d’experimentar amb diferents materials l’infant fa un munt de descobertes i de sensacions noves.
La teoria cognitivista de Jean Piaget ens diu que hi ha una sèrie d’etapes en les quals l’infant va construint el coneixement del món que l’envolta. L’etapa sensoriomotor(0 –2 anys) es caracteritza pel canvi de l’infant, on passa de conductes reflexes a esquemes d’acció cada vegada més complexos. La intel·ligència en aquesta etapa és molt pràctica i està lligada als sentits de l’infant. Per aprendre han d’experimentar!
En aquesta etapa s’estableixen les bases per un desenvolupament posterior. Els infants adquireixen unes conductes que després evolucionen en posteriors aprenentatges. Els aprenentatges que assoleixen es manifesten a través dels sentits i dels moviments.
L’etapa preoperatòria és una etapa que es caracteritza per la seva funció simbòlica. On els nens tenen la capacitat d’evocar situacions o objectes absents i aquesta funció es manifesta per mitjà de la imitació diferida, de la imatge mental, del joc simbòlic ..i finalment es consolida el llenguatge oral.
Per això és important que els materials potenciïn la imaginació de l’infant per tal que pugui ampliar les diferents possibilitats de joc d’un objecte determinat. Si els infants tenen a l’abast materials per a l’experimentació, de mica en mica i per a ells sols van aprenent conceptes que els són importants. Com ara: ple/buit, suau/rugós, fred/ calent...
La curiositat és un fent innat en els infants i hem de deixar que el nen potencií aquesta curiositat per tal de poder-la desenvolupar. Les ganes de descobrir coses noves i aprendre-les fa que els nens/es es creïn unes expectatives que es veuen complides un cop obtenen un resultat, una resposta allò que busquen durant la manipulació.
La manipulació dels materials ajuda als infants a percebre diferents sensacions a través dels sentits. Amb l’experimentació de materials, els nens estan potenciant la motricitat fina, els sentits, els processos psicològics bàsics(l’atenció, la percepció i la memòria), i la capacitat de concentració. Per tal que les infants adquireixin coneixement, aquest l’hem de potenciar a través de l’exploració activa del medi. L’origen de la intel·ligència es troba lligada als objectes i les accions que fa l’infant sobre aquests.
Les safates d’experimentació, és una activitat en la qual els infants exploren a partir de l’experimentació i manipulació amb materials inespecífics i de la natura. Els nens estructuren la ment mitjançant la informació que reben de l’experimentació. Per portar a terme l’activitat els infants exploren i manipulen el material de les safates lliurament. En el moment de presentar les safates primerament ho fem amb un element, i progressivament anem afegint altres materials. A partir d’aquí els nens poden experimentar les relacions que s’estableixen amb els elements de les safates i els diferents objectes que tenen al seu abast. I d’aquesta manera els nens tenen la possibilitat de descobrir nous estats dels material i són ells mateixos els protagonistes de les seves descobertes i aprenentatges. A través d’aquests materials el nen pot desenvolupar i augmentar el seu nivell de concentració i d’imaginació. També davant d’aquests materials els nens es creen les seves pròpies hipòtesis fent-se preguntes com; que és això, que puc fer amb això, per a què serveix això, que passarà, que aconseguiré...També a través d’aquests objectes els infants s’inicien en la lògica-matemàtica fent diferents combinacions, observacions, classificacions, comparacions, seriacions, agrupacions i identificacions...
Al mateix temps desenvolupen el seu llenguatge i s’habituen a treballar amb tranquil·litat, mantenint una actitud de respecte vers als companys i al material. Les safates d’experimentació, és una activitat en la qual els infants exploren a partir de l’experimentació i manipulació amb materials inespecífics i de la natura. Els nens estructuren la ment mitjançant la informació que reben de l’experimentació.
Per portar a terme l’activitat els infants exploren i manipulen el material de les safates lliurament. En el moment de presentar les safates primerament ho fem amb un element, i progressivament anem afegint altres materials. A partir d’aquí els nens poden experimentar les relacions que s’estableixen amb els elements de les safates i els diferents objectes que tenen al seu abast. I d’aquesta manera els nens tenen la possibilitat de descobrir nous estats dels material i són ells mateixos els protagonistes de les seves descobertes i aprenentatges.
COM S'ORGANITZA L'ACTIVITAT
A Santa Creu consideren l’experimentació com aquelles activitats on el nin/a gaudeix amb el contacte dels diferents materials (farina, sorra, sucre, sal, pasta, cereals, pedres, ...) i la seva manipulació amb els objectes que té al seu abast (coladors, tubs, culleres, cons, pales, pots de diferent tamany, embuts...). Per tant, l’experimentació que es fa proposa als infants uns materials que són molt agradables de tocar i diversos objectes. Aquesta activitat aporta una estona de tranquil·litat al grup, els infants fan comprovacions, verbalitzen les seves descobertes, augmenten el vocabulari, fan un joc amb parelles o individual... i gaudeixen de la part lúdica de l’experimentació.
Les educadores preparen el material prèviament i a continuació li presentant als infants. primer presentem un material (aigua, xocolata en pols, farina, pintura...) i deixen que els nens experimentin lliurament. també deixant diferents materials que els nens utilitzen per fer transvasaments (pots, gots, culleres, pales, embuts...). Quan els nens ja porten una estona experimentant les educadores incorporen el segon element. Un element que es pugui barrejar amb el que hem presentat al començament(llet, sal, xampú, sucre...). I deixem que siguin ells els que es facin les seves pròpies hipòtesis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario