COM APRENEM...

L’escola no canvia d’un dia per l’altre, sinó que és un camí de transformació i d’aprenentatge on tots plegats hem de treballar. No és d’estranyar que els canvis produïts en la societat actual, tenguin una incidència directa en les institucions educatives, i per tant, en la funció dels mestres.

Al llarg de la nostra tasca professional ens trobarem davant de nins i nines que sovint tendran uns coneixements previs i unes situacions emocionals diferents, cosa que constitueix un repte, molts dubtes i a vegades impotència  davant de tot el que no es pot resoldre des de les aules. Crec que en  aquestes situacions,  l’equip de mestres ha de fer més pinya i buscar, a través dels claustres i deixar  assessorar per part de professionals externs mitjançant l’escolta i el diàleg o llegint  articles, llibres especialitzats, realitzant cursos, jornades, seminaris, en definitiva,  és precisa un reciclatge permanent mantenint així una formació continua.

Fer de mestra és una experiència diària. Per més que es programi la matèria i es dissenyin els horaris, cada dia depèn de la petita història de cadascun, tant dels infants com dels mestres. Per aprendre cal plantejar una escola entesa com un espai privilegiat on tothom pugui desenvolupar alegria, és a dir,  una escola que cuidi la vida de tots els membres. Que sigui capaç de potenciar autoconeixement, per dotar de sentit la nostra vida, només així podem descobrir-nos a nosaltres mateixos i als altres; i descobrir el món que ens envolta.  Com bé diu Carles Perellada una escola on “ L’Art de ser i d’estar amb els altres ens faci  crèixer  i aprendre”

És evident que la feina de mestre necessita una dosi alta d’il·lusió i optimisme,perquè només així podem educar persones que mirin el món amb confiança. Els Mestres aprenen fent-se preguntes, observant, reflexionant, interpretant la informació rebuda de la seva pràctica, sabent escoltar i no voler tenir sempre la raó, se n’ha d’anar aprenent, i a participar també.  Per tant, l’eix de tot l’aprenentatge ve de la mà de la Teoria socioconstructivista. Nosaltres no podem aprendre sense interacció però és la pròpia estructura la que es modifica, és una transformació del procés maduratiu. Cal seguir a Maturana amb el seu llibre “Sols podem aprendre a través de la conversació”

Així cal desenvolupar una escola entesa com un espai per conversar. I la paraula no només l’ha de tenir el mestre sinó també l’infant perquè així tot dos agents podem desenvolupar un aprenentatge significatiu.  Com bé diu Carles Perellada “ El llenguatge és bàsic, les converses marquen la nostra vida, són molt importants des de l’inici perquè són l’eina que ens fa ser humans”

No obstant, perquè una mestra aprengui, i perquè jo aprengui com bé he dit abans, és la importància de fer-se preguntes i de donar respostes a aquestes preguntes. Per exemple, preguntes referents a un projecte de millora:

Trop ganes de canvi general i global? Coherent  amb el projecte educatiu? Provoca processos de formació i investigació? Cerca el benestar de les persones implicades? És un  Projecte a llarg termini? Té una finalitat específica? Es planifica, es concreta en accions? I sobretot, que puc millorar? Com ho puc millorar? Sense tenir por a equivocar-nos perquè dels errors ens fem més forts i assolim un enriquiment.

QUÈ CAL PER A QUE JO APRENGUI?

La importància de les persones dels meu entorn, amb les quals puc aprendre cada dia i compartir experiències i vivències de les pràctiques, amb els mestres de la universitat, amb les meves companyes a través de les seves exposicions, amb l’equip del centre de pràctiques (on el bon clima ajuda moltíssim).

 En conseqüència, penso que encara que les mestres disposem de poc temps, ens hem d’aturar i reflexionar envers la nostra pràctica, donar-li un sentit a allò que percebim amb representacions prèvies (l’observació com a eina bàsica tant en la formació inicial i permanent del professorat com en la pràctica educativa),  associar, indagar, pensar, extreure conclusions i transmetre les meves opinions a altres persones per tal de  contrastar i poder extreure el major suc possible.