3. OBJECTIUS O ESTAT DESITJAT
- Analitzar i organitzar els espais de les aules per tal
de gaudir d’un espai agradable per la convivència dels infants.
- Afavorir la participació de tota la comunitat
educativa; decidir, dissenyar, realitzar i organitzar les aules per crear nous
espais de convivència.
- Implicar a tota la comunitat educativa en la
reorganització dels espais.
- Conscienciar a tot l’equip educatiu de la importància
de la vida com a grup únic d’edat.
- Aprofitar els espais per millorar la pràctica
educativa.
- Facilitar la interacció del nen amb el seu entorn.
- Adequar els comportaments dels infants a les demandes
de l’espai.
- Compartir el material de l’espai.
- Flexibilitzar els espais per millorar la qualitat dels
aprenentatges.
- Millorar l’ús dels espais per dotar-los de
funcionalitat.
- Crear espais flexibles, dinàmics, transparents i per
compartir.
- Afavorir el treball de grups heterogenis d’edats.
- Millorar els espais.
- Optimitzar els recursos.
-Oferir espais i materials variats per fomentar
l’exploració i la relació.
- l’espai entès com un gran hàbitat acollidor de les
persones i de les seves històries, alhora que sigui provocador de preguntes i
de nous interrogants.
- Crear espais exigents i rics que permetin la recerca,
la investigació i la realització d’un aprenentatge creatiu i compromès des de
l’acció.
El projecte que es vol dur a terme consisteix per una
part en l’estructuració general de l’espai del centre. Aquesta escoleta es
divideix en tres pisos, cada un d’ells correspon a una edat. Fins ara cada aula
treballava de forma individual, i amb aquest projecte se vol unificar el pis
con un espai heterogeni d’edats (de 2-3 anys, de 1-2, i nadons), en el qual
continuarà existint les dues aules amb les seves tutores, però només per la
rebuda, el contacte amb els pares, el bon dia i l’hora de dinar. La resta del
temps els infants se mouran segons els seus interessos.
En el tercer pis trobem les dues aules de 2-3 anys. Els
infants tindran la seva aula i la tutora de referència per moments puntuals,
com ja hem comentat. A l’aula petita se fixarà l’espai d’experimentació i
manipulació (safates fixes, racó visual, etc.). A l’altra aula estarà dedicada
al joc simbòlic amb un seguit de racons (racó de la caseta on estarà la cuina
amb les taules com si fos un menjador, una sala – dormitori amb les pepes; racó
dels llibres; racó de la construcció i racó de les disfresses).
En el segon pis trobem els nadons i els caminants petits,
aquest pis també compta amb dues aules. La reestructuració consistirà en
unificar els dos espais. Cada tutora tindrà el seu grup, ja que s’ha considerat
important que de cara als pares se mantingués el paper de la tutora de
referència, i una aula assignada per fer la rebuda dels infants i el bon dia.
Pel que fa en aquest pis, l’ aula que avui és dels nadons
passarà a ser l’aula dels caminants petits, ja que és l’aula més gran i amb
accés directe al pati, aquesta aula seria la dedicada a tot tipus de jocs,
acord amb la seva edat i les seves necessitats. En aquesta aula dinaran els dos
grups, ja que és on estaran ubicades les taules i on hi ha més espai. L’aula
més petita serà on es col·locaran els bressols i les hamaques, ja que aquesta
aula estarà destinada al descans i al repòs. Amb aquest canvi se vol que els
infants puguin jugar tranquil·lament i sense molestar als companys que volen
dormir o estar tranquils; sabem que els nadons en moltes ocasions necessiten
moments relaxats, i no sempre els tenen al mateix temps.
Al primer pis trobem la franja d’edat 1-2 anys o també
denominats caminants grans. Com els altres dos pisos, aquest també compta amb
dues aules. Aquest pis també funcionarà com els altres, és a dir, cada grup
d’infants tindran la seva tutora de referència de cara als pares, per fer la
rebuda dels infants i el moment del bon dia, així com també cada grup d’infants
berenarà i menjarà a la seva aula de referència per la falta d’espai.
L’aula gran serà la dedicada al joc simbòlic i als
racons, mentre que l’aula més petita serà la dedicada a l’experimentació i
manipulació dels objectes i diferents materials. La raó d’aquesta elecció o
d’aquesta reestructuració és pel fet que l’aula gran és la que s’utilitza per
dormir, això fa que els jocs o activitats que se facin siguin fàcils de
recollir i d’amagar, ja que s’han de col·locar 24 hamaques. Aquesta aula ha de
ser molt funcional, ja que, a més a més, és l’aula on se fa l’escoleta matinera
i on berenen els horabaixes, això fa que hi hagi molts infants de pas i que els
racons elegits per fixar siguin fàcils de recollir.
L’aula petita serà la dedicada a l’experimentació i
manipulació, el motiu d’aquesta elecció ha estat el fet que les tutores
d’aquest pis coincidien en el fet que amb aquesta franja d’edat se feia molt
poca experimentació.
A part de la reestructuració de les aules se vol fer més
útil l’espai del hall. Als inicis del projecte i amb motiu de la festivitat de
Sant Jordi se va fer un racó de contes, el qual ja ha quedat fixat. Se vol
crear un altre racó, el qual fossi mòbil i que se pogués anar canviant
periòdicament. Se vol aprofitar al màxim tots els espais que hi ha al centre i
els seus recursos.
El segon aspecte del projecte ve referit al fet de la
manera de treballar, amb tots aquests canvis s’han adonat que la manera de
treballar ha de canviar molt. La coordinadora ha remarcat molt la necessitat
d’una gran comunicació entre les mestres, és més, se podria dir que la forma de
treballar que se vol dur a terme s’assembla molt a la que coneixem com a
parella educativa. Amb el projecte les tutores hauran de fer molta feina
conjunta, coordinar-se a l’hora de realitzar les programacions, per tant
aquestes les hauran de fer plegades, ja que a cada aula se fa un tipus diferent
d’activitat. Entre les dues tutores hauran de redactar les normes i límits per
als infants, els quals hauran de ser el mateixos quan estiguin amb una mestra o
altre.
Els infants podran elegir en tot moment el tipus
d’activitat que hi ha plantejada, no importa la mestra que estigui en aquell
moment, perquè ja hem dit que les mestres seran el referent per a moments
puntuals, com ara, l’arribada, el dinar, etc.
Accions i
tasques que cal dur a terme a l'aula dels riallers (on estic jo)
Aquesta aula serà l’aula de l’experimentació del cicle
2-3 anys.
a)
Justificació. La importància de l’experimentació.
L’experimentació és tot allò que ens envolta, que
sempre es font de curiositat. Gràcies al fet d’explorar, manipular i
d’experimentar amb diferents materials l’infant fa un munt de descobertes i de
sensacions noves.
La teoria cognitivista de Jean Piaget ens diu que hi ha
una sèrie d’etapes en les quals l’infant va construint el coneixement del món
que l’envolta. L’etapa sensoriomotor(0 -2 anys) es caracteritza pel canvi de
l’infant, on passa de conductes reflexes a esquemes d’acció cada vegada més
complexos.
La intel.ligència en aquesta etapa és molt pràctica i
està lligada als sentits de l’infant. Per aprendre han d’experimentar!
L’etapa preoperatòria és una etapa que es caracteritza
per la seva funció simbòlica. On els nens tenen la capacitat d’evocar situacions
o objectes absents i aquesta funció es manifesta per mitjà de la imitació
diferida, de la imatge mental, del joc simbòlic i finalment es consolida el
llenguatge oral. Per això és important que els materials potenciïn la
imaginació de l’infant per tal que pugui ampliar les diferents possibilitats de
joc d’un objecte determinat.
Si els infants tenen a l’abast materials per a
l’experimentació, de mica en mica i per a ells sols van aprenent conceptes que
els són importants. Com ara: ple/buit, suau/rugós, fred/ calent...
La curiositat és un fent innat en els infants i hem de
deixar que el nen potencií aquesta curiositat per tal de poder-la desenvolupar.
Les ganes de descobrir coses
noves i aprendre-les fa que els nens/es es creïn unes expectatives que es veuen
complides un cop obtenen un resultat, una resposta allò que busquen durant la
manipulació.
La manipulació dels materials
ajuda als infants a percebre diferents sensacions a través dels sentits. Amb
l’experimentació de materials, els nens estan potenciant la motricitat fina,
els sentits, els processos psicològics bàsics(l’atenció, la percepció i la
memòria), i la capacitat de concentració.
Per tal que els infants
adquireixin coneixement, aquest l’hem de potenciar a través de l’exploració
activa del medi. L’origen de la intel.ligència es troba lligada als objectes i
les accions que fa l’infant sobre aquests.
b)
Accions i tasques dins l’aula.
Aquesta aula serà l’aula del joc
d’experimentació, per tant, hi haurà uns espais i uns materials fixos (racó de
l’amagatall, racó de la pissarra blanca) i d’altres que aniran variant (safates
d’experimentació).
El primer pas ha estat fer una observació acurada de
quins materials es necessiten i de quins s’han de canviar tenint en compte els
objectius i les propostes que es pretenen obtenir. Una vegada tingut tot clar, juntament amb la
tutora, es va fer un llistat dels materials que sobraven dins l’aula i dels
materials nous que cal incorporar. La segona fase ha estat buidar els armaris i
reorganitzar tot el material per tal de poder contar amb més possibilitats i
així optimitzar millor l’espai. Dir que
dins aquest ambient necessitem molt de materials i en conseqüència necessitem
moltes capses de cartró per guardar-ho, però les decorarem per a que siguin més
atractives per als infants.
Un dels racons que es farà serà un racó d’amagatall.
Amb aquest racó es pretén treballar les sensacions i els
sentits dels infants.
Aquest estarà muntat a l’armari que té les cortines que
hi havia, capses de cartró amb gomets i colors,
els cotxos grans i el garatge i algunes bressoles. De tot aquest
material l’únic que es mantindrà seran les capses de cartró que es col·locaran
a la part superior, a la prestatgeria. Els cotxos i el garatge s’han col·locat
just devora l’estora i el revister.
La idea es penjar miralls a la paret, desprès posar
coixins per a que els infants puguin asseure’s i una gran varietat de materials
de diferents mides, textures i formes i sobre tot, es potenciarà els materials
reciclats que crearem nosaltres. Els
materials reciclats que volen emprar són botelles de llet de plàstic, envasos
dels actimels i pots de cola cao on
ficarem pedretes, copinyes, arròs, plantes aromàtiques... Desprès es penjaran
rectangles de cartró enganxats a la prestatgeria amb cordeta on aferrarem paper
de cel·lofana de diferents colors. A
més, amb els rotllos de cartró de vàter i de cuina farem telescopis. Una altra idea es fer una espècie de llibre
amb diferents textures de teles( teles de paper, suaus, rugoses, paper
transparent de pompes...) amb això potenciaren que els infants afavoreixen
l’aprenentatge a través del joc i estimular la creativitat a través del tacte,
de la vista i de l’olfacte.
D’altra banda, aquest racó treballarà el concepte de la llum i serà un espai on els
infants jugaran a amagar-se. Gràcies a l’observació del dia a dia, hem pogut
veure que als infants els encanta amagar-se amb la cortina i per això la idea
d’elaborar aquest racó va sortir d’aquesta demanda. La llum està immersa en el
món que envolta a l’infant i això li ajudarà a desenvolupar les seves
capacitats perquè encara que paregui un concepte difícil de treballar a infants
tant petits dóna molt de joc i se li treu molt de profit amb un sin fi de
materials i recursos. Per exemple,
amb llanternes podem fer un joc
d'ombres provocant-lo amb la seva pròpia ombra, o amb els altres objectes. La
finalitat es que els nens/es es sentin encuriosits per descobrir allò que
s'amaga darrera la cortina i així motivar-los a jugar amb les seves ombres i
amb la dels altres.
Els infants es senten molt atrets per descobrir que els
objectes i les persones tenen ombres. Alhora els infants sempre estan disposats
a posar-se en relació amb elles i pensem verament que amb les ombres tenim una oportunitat de tocar
un dels seus centres d'interès. I a partir d'aquest centre estimulem la raó i
la imaginació. A més a més, el tema de les ombres promou milers de jocs i
activitats interessants, jocs a l'interior o a l'exterior, on es desenvolupa
tot un treball de llenguatge de les ombres, de la construcció de la identitat,
de l'exploració de l'entorn i de l’expressió corporal...
Les safates d’experimentació és una activitat que se
realitza a nivell de cicle (2-3 anys) i que ha començat a realitzar-se aquest
any, malgrat que feia temps que la volien posar en pràctica, però no havien
trobar la manera, per l’espai i els recursos humans i materials.
Aquesta proposta es presenta a l’aula de dos a tres anys
i pretén donar continuïtat als jocs de descoberta que han realitzat els nins/es
amb la panera dels tresors, el joc de transició i el joc heurístic, a més de
continuar tot el treball de manipulació i experimentació de les propietats que
tenen els diferents materials i objectes, que és una de les grans riqueses del
joc heurístic.
És una proposta oberta que possibilita múltiples
percepcions sensorials, que permet barrejar materials i facilita l’aparició de
nocions lògica-matemàtiques a diferents nivells.
És una pràctica en la qual els infants exploren a partir
de l’experimentació i manipulació amb materials inespecífics de la natura. Els
infants estructuren la ment mitjançant la informació que reben de
l’experimentació. Per portar a terme l’activitat els infants exploren i
manipulen lliurement.
En el moment de presentar les safates, presentaríem el
material ( sorra, cigrons , arròs, copinyes, pinyes, fulles, cafè, xocolata,
líquids per fer transvasaments...) i deixem que els infants el manipulen una
bona estona, després els hi donarem els objectes (culleres, pots, embuts...)
per continuar la proposta.
A través d’aquest material el nin/a pot desenvolupar i
augmentar el seu nivell de concentració i d’imaginació. Davant d’aquests
materials els infants es creen les seves pròpies hipòtesis fent-se preguntes
com : què és això?, què puc fer amb això?, per a què serveix això? què passarà?
què aconseguiré?...També a través d’aquests materials els infants s’inicien en
la lògica-matemàtica fent diferents combinacions, observacions,
classificacions, comparacions, seriacions, agrupacions i identificacions...Al mateix
temps desenvolupen el seu llenguatge i s’habituen a treballar amb
tranquil·litat mantenint una actitud de respecte cap als companys i el material
i afavoreix la socialització, sense deixar de banda l’autonomia, gràcies a les
situacions comunicatives i d’interacció que es donen durant l’estona que dura
la proposta tot comentant entre ells el que està passant.
És molt ric el treball d’hàbits que comporta tant d’ordre
com d’higiene, ja que quan s’acaba l’activitat cada cosa s’ha d’endreçar al seu
lloc, recollir amb una pala i una granera el material que ha quedat sobre taula
i al terra, i posar els diferents objectes al recipient corresponent. A més hi
ha un bon treball de classificació.
Es treballa sobre la taula en petits grups. Els infants
trien amb quins elements volen treballar i tenen al seu abast tot el material .
Juguen lliurement i experimenten les relacions que es poden establir entre els
elements de les safates i els diferents objectes que tenen al seu abast, les
possibilitats són immenses. El nin/a es lliure de manipular el material i fer
els seus experiments com ell vulgui.
Els
materials:
- Safates de plàstic resistents i amb una certa
profunditat.
Materials diversos posats a les safates que es poden
classificar en tres tipus:
- Continus: Possibiliten accions de: mida,
transvasament...ex.: farina, galeta picada, sorra, pasta de sopa (petita),
cacau molt, cafè molt. serradures, , aigua, ....i els seus elements no es poden
contar, sols, pesar o mesurar.
- Discontinus: Possibiliten accions per contar unitats
ex.: pomes, taronges, nous, castanyes, llegums, cafè en gra, macarrons...
- Mixtos: Participen de les dues propietats anteriors
ex.: arròs, llavors petites ( escaiola, blat ). Es poden pesar i mesurar, els
seus elements són massa petits per contar-los.
Diversos materials i objectes complementaris distribuïts
en diferents contenidors a l’abast dels nins/es:
- Material aprofitat : pots de rodets de fotos, cilindres
de cartó, culleres de tot tipus, ampolles petites d’aigua i de iogurt, tassons
de plàstic transparent, capses petites de metall, fusta...pots de diferents
mides i materials...
- Material natural : pedres de diverses mides, petxines,
closques de coco, taps de suro...
- Altre materials: Coladors, embuts, petites sínies amb
roda...
- Joguines : Ninots articulats de plàstic, animals de
plàstic, casetes i ponts, construccions de fusta, cotxes petits, motlles de
sorra de platja...
Aquest materials exerciran una doble funció: com a
elements mediadors en l’acostament als nous materials per a aquells infants que
ho necessitin, i com a instruments que possibilitin que els infants puguin
concretar diverses iniciatives relacionades amb les qualitats dels materials i
amb les nocions matemàtiques.
Com bé he esmentat aquesta pràctica ja s’ha dut a terme
aquest curs, però ara hi haurà modificacions referent a la metodologia.
Actualment, les safates d’experimentació se realitzen una vegada a la setmana,
un grup ho fa el dimarts i l’altre el
dilluns, en el moment que l’altra classe queda buida, és a dir, quan l’altre
grup està a psicomotricitat. La sessió comença després del berenar, sobre les
10:30, i la seva duració és de 20 a 30 minuts. Amb la nova proposta totes les
activitats es faran a la mateixa aula i segons les activitats que es vagin
plantejant s’ha de muntar la classe amb el material adient. Perquè només hi
hauria una tala fixa que sempre estaria (la del forat) però desprès s’haurien
de preparar dues taules més amb palanganes i el material. La idea és que els
infants vagin rotant i que a cada taula hi hagin 2-3 infants. Per tant, cal fer
desdoblament per així comptar amb grupets de 8 infants per sessió.
c)
Propostes de diferents activitats
d’experimentació.
SUC DE FRUITES
L’activitat consisteix en fer suc
de fruites amb una espremedora manual. Se li ha d’ensenyar a l’infant com ha de
posar la mitja peça de fruita i subjectar-li l’espremedora perquè pugui
esprémer la fruita, tot girant cap a un costat i cap a l’altre.
Al esprémer la taronja l’infant
se n’adonarà (a través de la seva acció) que surt suc de la fruita; per tant
que hi ha hagut un canvi, una transformació de la peça original. És possible
que en algun moment l’infant vulgui olorar, tastar la fruita, aixafar-la...Hem
de deixar que manipuli lliurement. D’aquesta manera també treballarà els sentits
del gust i de l’olfacte.
L’ INSTRUMENT
Podem aprofitar diferents
envasos(ampolles d’aigua, tubs de plàstic...) per a poder fer l’instrument.
L’activitat consisteix en donar un envàs a cada infant i que aquest l’ompli amb
diferents materials com ara: arròs, cigrons, llenties...
Amb aquesta activitat estem
desenvolupant:
- El sentit del tacte,
a través de les diferents textures dels diferents materials.
- La motricitat fina.
Ja que fem agafar als infants objectes petits que els obliguen a fer el gest
de la pinça amb els dits.
- La coordinació
òculomotriu. Els ulls i les mans han d’anar d’acord per tal de poder
omplir el recipient.
Quan hagin posat força arròs.. a
l’envàs aquest l’haurem de tapar i deixarem que el nen el sacsegi de manera que
pugui escoltar el soroll que fa.
GALETES
Per a realitzar l’activitat
necessitem làmines de pasta de full descongelada o de qualsevol altra massa.
Els hi donarem als infants per
tal que la puguin aixafar, trencar, estirar...També els hi podem donar
diferents motlles i un corró.
Si després volem menjar galetes,
l’educadora prèviament haurà reservat una làmina de pasta de full per posar-la
al forn. Podem posar canyella en pols o sucre per sobre de les galetes,
ficar-les al forn i esmorzar tots plegats.
CAIXES DE CARTRÓ
Omplirem l’aula de caixes de
cartró de diferents mides i deixarem que els infants juguin lliurement i creïn
el seu propi joc. Poden entrar i sortir de les caixes, ficarne unes dintre de
les altres, poden esdevenir cotxes, vaixells, avions... . I així a través del
lloc lliure desenvoluparan la seva imaginació.
REFLEXIONS
REFLEXIONS
El primer que
vull exposar és la dificultat que hem trobat a l’hora de fer feina sobre el
projecte que vol dur a terme l’escoleta, ja què estam acabant les pràctiques i
el projecte encara està en la fase inicial i concretant els objectius.
Personalment les practicants ens sentim un poc frustrades pel fet de no poder
participar activament o realitzar activitats referents al projecte com hem vist
que fan a la gran majoria d’escoletes. És vera que la nostra aportació
existeix, ja que hem aportat idees i el que faríem nosaltres, però ens quedam
amb les ganes de veure com es durà a terme i el seu resultat. A més de trrobar-nos amb aquest obstacle també cal dir que no tots els membres dels claustre tenen les mateixes ganes ni la mateixa implicació. Com bé he comentat aquest projecte implica una metodologia diferent, que afectarà sobretot
en l’organització i la comunicació entre elles. Sembla que tenen una mica de
respecte al fet de treballar de forma conjunta,inclús diria por al canvi, n’hi ha que diuen que això els
farà treballar més, en canvi hi ha d’altres que pensen que el compartir feina
ajudarà a que tot sigui més fluït. És curiós, però tan sols hi ha dues mestres
que diuen que d’aquesta manera podran aprendre de la seva companya, i una
d’elles pensa què és una manera d’evolucionar en la pràctica docent. Per tant, el projecte compta amb resistències i obstacles que a poc a poc s'ha d'anar paliant i superant.
La part positiva
de veure aquest tipus de projecte és que ens mostra una realitat existent, és a
dir, que no tots els projectes són fàcils de dur a terme, que hi ha que són
molt complexos i necessiten d’una gran reflexió, documentació i de molt de
temps de preparació. Així com també hi ha projectes que van canviant en el
temps, és a dir, hi ha una idea principal de projecte, però a força de
treballar-la van sortint canvis fins a arribar a una altre idea, pot ser, més
complexa i que engloba aspectes que en un primer moment no s’havien tengut en
compta.
En la meva opinió, la idea d’aquest projecte és molt bona, perquè encara que els espais
estan ben aprofitats sempre se pot millorar. Amb el canvi que proposen, els
espais estaran encara millor estructurats, ja que hi ha molt de material que se
repeteix a les diferents aules, fet que lleva espai per a un altre tipus de
material. Amb l’estructuració dels pisos per ambients i no per aules
individuals els espais se multipliquen, les dues aules se converteixen en dos
ambients diferents amb materials i activitats diferents que aporten i augmenten
les possibilitats d’aprenentatges dels infants.
Les dificultats
que trobo són l’estructura de l’edifici (fa molt difícil poder innovar i fer canvis), la
manca de recursos econòmics i la motivació de tot
l’equip.
La conclusió
general sobre el projecte és que una gran part de l’equip educatiu està motivat
i amb ganes de començar a fer feina i canviar la metodologia, de compartir i
aprendre les unes de les altres, en canvi hi ha part de l’equip que amb les
seves respostes deixen entreveure que les manca motivació per treballar
conjuntament, suposadament a causa de que aquesta parella de mestres porten
molts d’anys treballant juntes i tenen diferents formes de fer feina.
En general, puc dir que crec que amb l'aplicació d'aquest projecte es podrà millorar la pràctica
educativa, i les mestres no es quedaran estancades en una manera de fer només perquè de moment
els funciona, i així aportar el millor per als infants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario